Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Acabats d’arribar del llargament esperat i planejat cap de setmana toscà de primavera deixo aquí constància d’una de les impressions més fortes del viatge: la contemplació de les torres de San Gimignano des del cim de la “Torre Grossa” del Palazzo del Popolo.Segons la Guia Michelin a l’edat mitjana hi havia una setantena d’aquestes espectaculars torres de les quals avui en queden només tretze.
En la mateixa guia trobo dues interpretacions diferents del significat d’aquestes monumentals torres que semblen transplantar l’esperit de Manhattan a la terra dels antics etruscos. La primera diu que, senzillament, eren signes externs del poder de les diverses famílies de la vila. Per entendre’ns: com més rics, més llargues les tenien, les torres.
La segona interpretació m’agrada més. Sembla que San Gimignano era un gran centre tèxtil que guardava el secret del tint groc a base de safrà. Tenint en compte que el valor de les teles era proporcional a la seva llargada, per fixar el color tot protegint-lo de la pols i el sol els fabricants es varen veure forçats a construir aquestes altes torres a fi de poder penjar-les ja que l’accidentada topografia de la vila feia molt complicat poder estendre-les horitzontalment. He de confessar que tant a San Gimignano com als altres llocs on hem estat aquests dos dies –Siena, Lucca i Pisa– no hem trobat gairebé res d’aquell “entregent” que fa més de cinquanta anys comentava Josep Pla i que jo mateix reproduïa en aquestes Totxanes dies enrere (vegeu aquí). En tots aquests llocs la gentada que els ocupa -els envaeix, gairebé- pertany a la tribu dels turistes. Com l’A. i jo, a fi de comptes.
Si tot va bé -i les companyies aèries de baix cost ho permeten- mirarem de mantenir el cicle semestral de visites toscanes. Les de primavera les dedicarem a veure paisatges i arquitectura (i “entregent” allà on es pugui, que no hem perdut les esperances). Les d’hivern, que els dies són curts, per visitar museus i galeries d’art.
(Per cert, els objectius musicals del viatge han estat també coberts: en una casa de discos de Siena he trobat un triple CD amb els èxits de Renato Carosone. Hi són tots: “Tu vuò fà l’americano”, “Torero”, “Chella llà”, “Maruzzella”, “Piccolissima serenata”, “Mambo italiano”, “Guaglione”, que és aquella que cantava la Glòria Lasso i que deia: “Anda chiquiillo, tira el cigarrillo y vete pa tu casa…”)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!