La darrera referència daliniana de l’estiu correspon a la lectura de “Dalí y otros amigos”, de l’arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets Blanca i publicat -pèssimament, i ara diré per què- per la nova editorial RqueR. (n’hi ha més)
M’havien fascinat -i així ho he manifestat públicament en diverses ocasions- els tres anteriors llibres de Tusquets: “Más que discutible”, “Todo es comparable” i “Dios lo ve”. Em semblen unes magnífiques mostres de crítica de la vida quotidiana enfocada des del més pur sentit comú. Per això em vaig reservar per a l’estiu (ja he parlat en aquest bloc de la meva incipient fatiga per la ficció) la lectura d’aquest llibre sobre Dalí en el qual Tusquets explica els seus records personals en relació al pintor. No m’estendré ara parlant del llibre -ho faré amb més detall en la crítica que m’ha encarregat l’Avui- i només diré que és un llibre escrit des de l’admiració que mantindrà tothom -favorables i detractors- en les seves posicions inicials.
El que m’indigna és que el llibre en qüestió -un producte notòriament “de disseny”, entre cometes, pel que fa als aspectes gràfics- contingui tantes errades ortogràfiques i conceptuals. Tusquets ja avisa al principi que escriu de memòria, cosa que l’excusa de no fixar dates o llocs amb exactitud, però no d’escriure malament la immensa majoria de les frases en català que surten al text (potser és que va de cosmopolita, ara que hi penso). Aquí van alguns exemples: “cunillet” de vellut, “merevella”, “quans”… I si ell no en sap més és feina de l’editorial esmenar-ho.
La deixadesa, l’estultícia i el menyspreu d’aquesta colla pel lector va, però, més enllà i publiquen “Darkvader” per Darth Vader, “Five Avenue” per Fifth Avenue, Josep (i no Lluís) Llongueras, Paco (i no Jaime) Camino… Per tot això dic i mantinc que RqueR Editorial, de la que són responsables la senyora Milena Busquets i la seva mare Esther Tusquets (germana de l’autor, per cert), és, ras i curt, una mala editorial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!