Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 d'octubre de 2019
0 comentaris

Joan Antoni Desvalls i el Laberint d’Horta.

Tot i la meva condició de barceloní militant he d’admetre que encara hi ha indrets de la meva ciutat que conec poc, per no dir gens.

Un d’aquests indrets és el Laberint d’Horta i el parc que l’envolta. Pel que sé, d’un temps ençà és lloc de visita quasi obligada per a les escoles de la ciutat (la meva néta, que té set anys, ja hi ha estat), però durant molts anys la finca del marquès d’Alfarràs era de propietat privada i, per tant, d’accés impossible.

De fet, la primera vegada que l’A. i jo vàrem passejar pel Laberint va ser durant els primers anys setanta, poc després que la finca es convertís en parc públic en comprar-la l’Ajuntament de Barcelona. La segona visita la recordo amb més precisió: va ser pels volts de Sant Jordi de 1999 quan Màrius Serra va presentar allí la seva novel·la “Ablanatanalba” amb Desideri Díaz, historiador del barri d’Horta, il·lustrant-nos als assistents.

I la tercera visita l’he feta un diumenge assolellat i calorós del passat mes de setembre empès per dues raons:

La primera és la lectura que -tal com explicava aquí– aquest estiu he fet d’un parell de llibres relacionats amb la família Desvalls, els històrics propietaris de la finca.

La segona raó és el fet que, tot preparant els meus articles d’efemèrides, aniversaris i commemoracions de 2020, he vist que el proper 10 de març es compliran exactament dos-cents anys de la mort de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, un dels personatges més importants i influents de la cultura, la ciència i la societat barcelonina del segle XIX (vegeu, si no, aquí, aquí i aquí).

De la mateixa manera que fa uns mesos vaig reivindicar en aquestes Totxanes -sense gaire èxit, val a dir- la figura del Baró de Maldà (vegeu aquí), contemporani i amic del senyor Desvalls al qual visitava mentre es construïa el jardí i el Laberint, espero que l’any vinent sapiguem posar en relleu la figura rica en matisos i profunda en coneixements, d’aquest prohom de fa dos segles.

I, posat a fer propostes, potser la primera cosa a fer seria tancar durant uns mesos el Laberint i el jardí del seu entorn per fer-hi una profunda endreça i restauració (que, si no m’erro, ja serà la segona des que l’Ajuntament de Barcelona n’és el propietari).

No em puc treure del damunt la impressió que a algú li deu fer moooolta mandra afrontar aquesta feina (no gens barata, d’altra banda) perquè, per exemple, ara com ara és impossible trobar cap guia actualitzada de l’indret. L’última de què tinc notícia és de 1998 (alcaldia de Joan Clos) i està escrita a mitges pels tècnics de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i per Patrícia Gabancho. Una publicació descatalogada i consultable només a les biblioteques del districte d’Horta-Guinardó.

Seria la millor manera d’honorar la memòria de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, sisè marquès de Llupià, quart marquès del Poal i marquès consort d’Alfarràs, ara que farà dos-cents anys exactes del seu traspàs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!