Primeres músiques: La veu (quaranta-sisena carta a la meva néta).

Estimadíssima Mila,

En el segon CD –que trobaràs (espero) en la llista que he preparat a Spotify—  he aplegat peces en les quals la veu humana té el protagonisme principal. Ja sigui com a solista, en forma de cor o tractada com un instrument més.

El tema que obre el conjunt és el Bona nit de Brahms, possiblement la cançó de bressol més coneguda i universal. A continuació elevo la mirada cap a la grandesa del Cant Gregorià amb el Veni Creator Spiritus, un tema ple de solemnitat que invoca tot allò de misteriós i inexplicable que la música és capaç d’inspirar a la nostra ànima. El tercer tall el reservo una vegada més a Bach. És la coral O Haupt Voll Blut Und Wunden que clou La Passió segons Sant Mateu i té tota la grandesa habitual en el mestre.

Després d’aquest inici ple de força he procurat que el nivell es mantingués i m’he decantat pel Rèquiem de Fauré, una Cantata de Bach i El Matí de Strauss. Crec que me n’he sortit.

El setè tall il·lustra el que deia al començament de tractar la veu com un instrument més. Són els Swingle Singers, una formació vocal especialitzada en substituir  –taral·lejant–  els sons dels instruments tradicionals per les seves veus. Interpreten una altra meravella de Bach: l’Ària de la Suite número 2.

El vuitè i el novè temes són Dichterliebe, una preciosa miniatura de Schumann, i una altra Cantata de Bach, la número 21. Dues perles que donen pas a la meravella del Gutten Nacht, la cançó que obre el poema romàntic Winterreise (Viatge d’hivern) de Schubert.

En onzè lloc he posat un altre tractament de la veu humana contemplada també com a únic instrument. Es tracta d’O Poder de l’Alt Imperi, un ternari  –és a dir, una peça interpretada per tres veus de tessitura diferent–  que forma part de la representació medieval del Misteri d’Elx dedicada a la Mare de Déu.

Un tema de Thomas Tallis  —If you love me— dóna pas a un toc de contemporaneïtat: Enya interpretant Orinoco Flow, amb aquell conegut “Sail away, sail away…” que tots un dia o altre hem cantat, i a continuació he triat Et Iesum, un preciós motet de Tomàs Luís de Victòria.

Els dos temes de tancament d’aquest bloc dedicat a la veu humana són els mateixos que he posat en el bloc primer tot evocant els teus orígens bretons per part de mare: Dona d’Irlanda i Greensleeves. L’única diferència és que aquí els canta Nolween Leroy. El primer en llengua bretona i el segon en anglès.

————————————————————————————————————-

Les anteriors cartes a la meva néta  –conjuntament amb altres apunts que la tenen a ella com a protagonista–  les trobareu en l’apartat Mila d’aquestes TotxanesAquí, vaja.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *