Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La sisena partida del matx Fischer-Spasski (1972): art pur.
Una de les coses que he fet aquest agost és anar a veure la pel·lícula sobre Bobby Fischer, el geni que ens va fer estimar els escacs a la generació dels que ja hem arribat a la seixantena. El seu títol original és “Pawn Sacrifice”, que en llengua normal vol dir “Sacrifici de peó” tot i que a les nostres cartelleres (vegeu aquí) me l’han titulada “El caso Fischer”. Què hi farem…
També he ampliat informació llegint “Endgame”, el llibre de Frank Brady en el qual la pel·lícula s’inspìra. L’ha publicat Teell Editorial (vegeu aquí) i ja us avanço que cal ser un bon aficionat a l’esport dels escacs i als seus herois perquè la descurança en l’edició i la traducció del llibre (a llengua juleia) posen a prova la paciència dels més incondicionals. Esteu, doncs, avisats.
La part central de la pel·lícula –que considero bastant més recomanable que el llibre– l’ocupa l’enfrontament de Fischer amb el campió rus Boris Spassky celebrat a Islàndia l’any 1972. Un matx amb el campionat mundial en joc programat a 24 partides (tot i que al gran Bobby li’n varen sobrar tres) que us asseguro que va ser seguit arreu del món amb un interès que avui seria difícilment comprensible (aquí trobareu una mica més d’informació).
Entre totes les partides d’aquell enfrontament destaca amb llum pròpia la sisena, la que va posar al capdavant del marcador a Bobby Fischer. Una posició que ja no abandonaria fins al final. A la pel·lícula figura que quan Spassky –tot un senyor– va abandonar es va posar dempeus i va aplaudir el seu rival. A la realitat això no va anar exactament així, però el cert és que des d’aquell dia ni Spassky ni cap aficionat als escacs han estat capaços de negar que aquells quaranta-un moviments varen configurar una de les produccions més belles i inspirades que ha donat el joc dels escacs i la ment humana.
A la xarxa hi ha un munt de documents que reprodueixen i expliquen la partida. Jo he triat el que trobareu aquí sota perquè em sembla força entenedor i fàcil de seguir encara que no sigueu uns experts en la matèria. Gaudiu, doncs, dels propers onze minuts i mig:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!