Totxanes, totxos i maons

Deu ser cosa dels països petits com ara el nostre, que som quatre gats, el fet que, en la majoria dels casos, ens coneguem tots. També hi ha allò de la tirada natural a seleccionar referents que siguin únics i, si pot ser, de llarga durada: EL poeta, EL pintor, L‘actor, EL futbolista, EL cuiner (o LA, no us emprenyeu…)

En la formació d’aquesta galàxia referencial hi tenen una notable influència els mitjans de comunicació que solen tendir a la simplificació, cosa que ja ens va bé perquè no hi ha res més cobejat que la plàcida rutina, els escenaris on habitualment tot sembla estar sota control.

Miraré de posar-vos algun cas que il·lustri el que vull dir.  Per exemple, el pastisser Escribà, que durant una pila d’anys era inevitable trobar-lo a premsa, ràdio i televisió quan s’acostava la Pasqua, Sant Joan o Tots Sants tot parlant de mones, coques o panellets. Com si no hi hagués cap més professional del ram (i que consti que els de can Escribà són gent molt competent).

Una cosa similar passava fa uns quinze anys cada començament d’estiu amb el doctor Estivill. El símptoma més clar que entràvem en el temps de les vacances era que el trobàvem a tot arreu donant consells per regular les hores de descans fora dels hàbits propis del curs escolar.

Els més veterans recordaran segurament el tinent coronel Miguel Linares que durant molts anys  –diria que des dels primers anys 60 fins a molt avançats els 80–  va ser el sempitern cap de la “Jefatura Central de Tráfico” i que, a més a més, atenia amb gran eficiència tots els mitjans que li demanaven opinió o consells. Molt especialment si es tractava d’informar sobre les operacions de sortida o de retorn de vehicles a les grans ciutats.

Actualment a Catalunya Ràdio tenim dos casos d’aquest estil. Em refereixo a Magda Llurba i a Jordi García Soler. Dues presències habituals  –i des de fa molt temps–  en la programació dels festius que cauen entre setmana. Dues presències que, ho reconec, em miro amb uns ulls molt diferents: els programes de música tranquil·la i magníficament seleccionada de la senyora Llurba m’encanten. En canvi les “Converses” (així es diu l’espai) del senyor García Soler no les aguanto.

Per dos motius: primerament, perquè quan aquest home parla fa la sensació de fer-ho “ex cathedra” i, a més a més, permanentment emprenyat; i, segonament, perquè en aquestes “converses” ell sol xerrar bastant més que el pobre convidat que ha portat al programa. Tanmateix això són valoracions personals (i molt subjectives) que no voldria magnificar més del necessari.

Però sense cap mena de dubte el més veterà de tots els referents que he volgut recordar en aquest apunt (de fet, ha estat per ell que se m’ha acudit d’escriure’l) és el senyor Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya des de la creació d’aquesta entitat l’any 1985. És a dir, des de fa més de 30 anys.

Si em seguiu per Twitter o Facebook haureu vist que en més d’una ocasió he fet conyeta a propòsit de l’omnipresència d’aquest home als mitjans de comunicació els dies d’inici de rebaixes o els festius que el comerç està autoritzat a obrir. Mai ha escatimat a cap periodista la seva col·laboració a l’hora d’exposar perspectives i objectius, en començar, i de fer balanç de resultats al final de la jornada.

Podríem dir, doncs, que Miquel Àngel Fraile  era un clàssic. Almenys fins ara, perquè pel que acabo de llegir a la premsa aquesta mateixa setmana ha estat separat de les seves responsabilitats a la Confederació per “pèrdua de confiança” arran d’una auditoria que ha fet aflorar unes pèrdues inesperades de més de dos milions d’euros.

No cal dir que desconec els detalls del cas i que, per tant, si esmento aquesta situació és només perquè em temo que la presència habitual d’aquest home que havia esdevingut un referent (als efectes del que explico en aquest apunt) ja s’ha acabat.

Això ens hauria d’ensenyar que tot, inevitablement, passa. Que el canvi és bo. I que, encara que ens costi d’admetre-ho, no totes les rutines condueixen cap a un final feliç.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!