Totxanes, totxos i maons

Ja sé que avui és Sant Jordi i que el que cal fer és sortir al carrer aprofitant que, a més a més, és dissabte per gaudir de la festa comprant alguna rosa (si cal) i uns quants llibres (això segur, que aquests no es marceixen). Llibres per al consum particular, per regalar, per conservar, etc.

Sé, doncs, que ja hi ha feina, avui, però no vull demorar gaire l’oportunitat de difondre  –i mirar d’encomanar-vos–  la meva alegria per un llibre que acaba de sortir. És tan nou que no vaig ser a temps d’incloure’l a la llista de recomanacions (aquestes) que vaig penjar aquí mateix a principis de setmana, però us asseguro que l’hauria inclòs sense la més mínima vacil·lació.

És un llibre singular. Es titula “Palimpsest” i el subtítol diu: “Dietari poètic, 2006. Els versos retrobats de Jordi Sarsanedas”. L’ha editat Comanegra, que és una editorial especialitzada a recuperar obres antigues i a editar-les en facsímil. Vegeu aquí la pàgina de l’editorial dedicada precisament a aquest “Palimpsest”.

Seré breu: Jordi Sarsanedas havia estat president de l’Ateneu Barcelonès entre 1997 i 2003 i l’any 2006, amb la presidència d’Oriol Bohigas, el seu successor en el càrrec, l’Ateneu va commemorar els cent anys del seu trasllat al Palau Savassona, la seu que encara ara té al carrer de la Canuda.

Amb motiu d’aquest centenari l’entitat va editar una agenda dissenyada per Enric Satué en la qual cada full es dividia en dues parts: la superior, amb les efemèrides del dia aplegades sota l’epígraf: “Avui fa cent anys…”, i la inferior, en blanc per a les anotacions de cada usuari.

Doncs bé, l’enyorat amic Sarsanedas, que aleshores tenia 81 anys, es va proposar emplenar cada full de cada dia de 2006 amb un poema nou i diferent escrit a mà. Comença l’1 de gener amb el que sembla una intenció de posar títol (la frase l’escriu subratllada) a tot el conjunt que arribarà després: “Tres, sis, cinc. Un dietari” i a continuació el primer poema: “Tu!  /  La necessitat, la força de  /  dir alguna cosa,  /  a tu que ets i no ets,  /  tu o jo mateix, confident,  /  protagonista de mi quan em mires.  /  Tu!”

La sèrie continua amb poques interrupcions  –falla només dos dies de març, un d’abril i un altre de maig–  fins al 22 de maig, data de l’últim poema. Una interrupció causada per la malaltia i que es pot intuir en la poca fermesa de la cal·ligrafia dels últims dies. Jordi Sarsanedas es va morir mig any després: el 16 de novembre de 2006.

Un equip format per Núria Picas, vídua del poeta, Eva López i Francesc Ardolino ha estat qui ha fet la troballa. Ardolino ho explica molt bé en la presentació: “El dietari poètic que tenim ara entre les mans és la peça més emotiva de les que (…) hem anat rescatant de l’estudi de Jordi Sarsanedas des de l’any 2007…”

Cert: “emotiva” és, justament, la paraula. Una perla, creieu-me.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!