Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Aquest mes d’agost he combinat un seguit de lectures (d’una extensa bibliografia que, per cert, encara no he acabat) sobre la història d’Armènia i el genocidi de què va ser víctima aquell país fa cent anys per part de l’Imperi Otomà. He combinat, dic, aquesta lectura amb alguna novel·la, gènere que, com he explicat en diverses ocasions, captiva cada vegada menys la meva curiositat, però al qual no he renunciat quan el cos m’ho demana.
Deixant de banda els preàmbuls he de dir que el llibre que m’ha tingut enganxat al silló entre la tarda del dissabte i el vespre d’ahir, dilluns, ha estat “El que no et mata et fa més fort”, la quarta novel·la de “Millennium”, la sèrie començada el 2005 per Stieg Larsson (mort l’any abans sense poder gaudir de l’èxit) i continuada ara per David Lagercrantz. Com en els volums anteriors, l’editorial Columna s’ha encarregat de la publicació i suposo al lector totalment al corrent dels detalls relacionats amb la gestació d’aquest nou títol del projecte i també de la cerimònia nocturna de presentació que es va fer –simultàniament amb altres ciutats europees– el dimecres passat a la Llar del Llibre. Una cerimònia de la qual vaig ser testimoni directe i que em va confirmar que, quan s’ho proposen, les editorials de casa nostra són tan competents com les de qualsevol altre país a l’hora de promocionar un llibre. Felicitats, doncs, a qui correspongui.
Sobre la novel·la diré quatre coses en format gairebé telegràfic. Espero que se m’entengui bé:
* Crec que “Millennium 4” és una continuació molt digna de les tres novel·les anteriors. Dit altrament: no he sabut detectar cap baixada de tensió greu en relació a la trilogia escrita per Larsson.
* En conseqüència, els lectors que varen gaudir aleshores que tinguin per segur que amb aquesta nova entrega gaudiran també. És a dir, a mi, que em van agradar els tres primers llibres, aquest quart també m’ha agradat.
* L’autor d’ara –i, segurament, l’equip editor que ha tingut al darrere supervisant la seva feina– ha estat prou hàbil com per adonar-se que la feina grossa ja l’havia fet Stieg Larsson en crear els dos grans personatges sobre els quals gravita el pes de tota la saga: el periodista Mikael Blomkvist i la indescriptible Lisbeth Salander. La nova entrega, doncs, va al gra i no s’embranca en explicacions sobre aspectes nous de la vida dels dos protagonistes: el lector fidel ja els coneix prou bé.
* Ahir mateix una persona que no havia llegit cap dels llibres precedents em va demanar consell sobre si podia començar directament per aquest que acaba de sortir sense conèixer abans els tres primers. La meva resposta va ser que NO.
* Un detall que apareix cap a la part final d’“El que no et mata et fa més fort” (i que, naturalment, no desvelaré) podria considerar-se com una porta oberta cap a una futura cinquena entrega. Amb tota sinceritat he de dir que no crec que sigui una bona idea.
* Acabo ja. Si sentiu curiositat per la meva opinió sobre els tres primers llibres de “Millennium” us passo els enllaços a dos apunts que vaig publicar aquí mateix ara fa sis anys. El primer és aquest i el segon aquest.
————————————————————————————————————————
Nota al marge: Seguint les andances de Lisbeth Salander hi ha una cosa que em té realment meravellat. Sembla que a Suècia hi ha cobertura pels mòbils i els ordinadors a tot el territori. Ja sigui a les ciutats, a les illes o enmig d’un bosc. Potent i sense excepcions. Quina enveja…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també me l’he llegida. Està mig bé, però és prou inferior a les tres primeres. Comentaris.
Un: hi manca un tema nou, potent i central, com si l’autor no hagués gosat a inventar-se una trama massa allunyada del ja conegut amb les primeres tres.
Dos: als personatges que apareixen aquí per primer cop els manca la força i contudència dels vistos abans.
Tres: hi ha detalls mal o gens resolts (com ara les filtracions), hi ha fets que avancen massa depressa (en les originals gairebé arribes als diversos desenllaços dels temes tan esgotat com els protagonistes), no hi surt la Rosa Figuerola (el com és i què fa el personatge Thanos ho trobo ridícul).