Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Avui és un gran dia per a mi: compleixo seixanta-cinc anys. I encara ho seria més, de gran, perquè arribo a l’edat oficial per jubilar-me… si no fos que, com sabeu molt bé els seguidors d’aquestes Totxanes, ja fa quinze mesos que vaig prendre la decisió de fer-ho de manera anticipada.
Si m’aneu seguint veureu que, com sembla que és habitual en els jubilats, no paro de fer coses diverses i en direccions diferents: llegeixo, miro de no perdre’m exposicions o actes culturals que m’interessen, escric, escolto música, publico articles de crítica literària, tuitejo, predico tant com puc els beneficis de la propera independència, descobreixo la meva ciutat (la més bonica del món)… i, sobretot, practico el noble ofici d’avi. Una pràctica en la qual, com en tantes altres accions del meu dia a dia, la companyia de l’A. és fonamental.
Una companyia la importància de la qual, de tan normal que ens sembla a ella i a mi, pot passar-nos desapercebuda però que de vegades ens adonem que té un valor molt remarcable. I això ho percebem, per exemple, quan la nostra néta Mila s’adreça a nosaltres amb un neologisme ben significatiu i que ningú li ha ensenyat: “aviàvia”.
Per la nena, que encara no té tres anys, la visió habitual que té dels seus avis catalans és en forma de paquet: tots dos junts, alhora. Posant bolquers (ara només a la nit, eh?), cantant cançons, llegint contes, recollint-la a l’escola, preparant algun àpat, visitant la biblioteca, pujant a l’autobús o sortint a passejar. ¿Què més normal, doncs, que fer també un paquet amb els nostres apel·latius i batejar-nos com “aviàvia”?
És una situació, ho sé perfectament, que no durarà gaire temps més perquè la Mila es fa gran i nosaltres (ai las) també. Encara més grans, nosaltres, vull dir. Però de moment practicarem el “carpe diem” i aprofitarem al màxim el que ara tenim. Que és la millor manera de passar el dia i d’anar empenyent l’any.
I, com deia aquell, als carlins que els mati Déu, tu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes felicitats pels 65 i per tenir una neta tan encantadora. La nostra petita neta que viu a Suècia i que ja te 7 anys, l’Elna, malgrat que parla be el català no pot dir “avi” o “avia” com a mots sols. Hi ha de posar l’article. Es a dir que, quan ens crida ens diu “l’avi” o “l’avia”. Coses de canalla….Li ensenyarem aquest nou mot “aviàvia” que m’ha agradat molt.
M’havia passat per alt, J.J. però encara estic dins la capvuitada. Per tant MOLTÍSSIMES FELICITATS, pel sant i evidentment per l’aniversari tant sonat. Com que ja vas parlar de la jubilació pensava que ja els havies fet els 65, però veig que ha estat ara, i realment és una edat important que marca un canvi total de vida.
Que per molts anys puguis gaudir de la llibertat del jubilat, i com bé dius, Carpe diem, mentre poguem i hagi salut i peles. Jo intento també practicar-ho dia a dia, i sense gairebé adonar-me me’n vaig ja directe cap als 75 anys… Uufff Déu meu.
Una abraçada, company..!!