Totxanes, totxos i maons

Avui es compleixen exactament vint anys de la publicació del meu primer article de crítica literària. Va ser en el suplement de cultura del diari Avui i no em fa res confessar que per mi és una data important. Per un parell de raons.

Primerament, perquè representa ni més ni menys que un terç de la meva vida (era a punt de fer 40 anys quan vaig començar, ara sóc a punt dels 60) dedicada a divulgar la nostra literatura i, en segon lloc, perquè, com ja mig anunciava aquí mateix mesos enrere (vegeu aquí) crec que m’ha arribat l’hora de, si no tancar la barraca, sí almenys d’afluixar ritme. L’hora de la tranquil·litat i els bons aliments, vaja.

Els seguidors de la revista Qué Leer d’aquest mes d’octubre ja deuen haver llegit la meva columna de comiat després dels nou anys transcorreguts des de la meva primera col·laboració en la revista. Deixo també les classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu (de la qual vaig ser membre de l’equip fundador), deixo la feina d’organitzar amb l’AELC els Premis de la Crítica Catalana i unes quantes coses més que ja s’aniran veient gradualment amb el pas de les setmanes.

No és un tall radical a zero, que quedi clar. Algunes feines les continuaré fent però amb una freqüència més dilatada que fins ara. És una baixada forta de ritme pensada per poder dedicar els meus caps de setmana a allò que en aquests moments m’atreu més: llegir la pila de llibres i veure la pila de pel·lícules que em queden pendents i, sobretot, viure i gaudir d’aquests anys de veterà al costat de l’A., la dona de la meva vida (*). Ja ho veieu, doncs; entre veterans queda, a casa, la cosa.

Dit tot això (i com que em conec) vull fer constar que no descarto ara o més endavant d’embrancar-me en alguna aventura nova -i, si pot ser, diferent- sempre que m’engresqui i no distorsioni gaire els desitjos de tranquil·litat i bons aliments expressats més amunt.

Ah! Pel que fa a les Totxanes cap canvi. Això no para, que escriure en aquest Bloc també m’ajuda a viure…

(i demà cap a la Toscana!)
——————————————————————————————

(*) Ella és la convidada d’honor en la imatge que il·lustra l’apunt d’avui. S’ho mereix.

——————————————————————————————

Vegeu també aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!