Pel que em conta el senyor Carles G. un dels dies que la seva filla li comentava la feina que estaven preparant a l’escola se li va acudir d’explicar-li els rituals de la nostra Quaresma. Més concretament el dejuni i l’abstinència.
“Em va semblar interessant que veiés que la majoria de les religions preveuen uns períodes perquè els seus fidels trenquin les rutines de la resta de l’any i els consagrin a la purificació, al sacrifici i a pensar en els més necessitats. I que en la religió catòlica aquests rituals es complien fins fa pocs anys durant les setmanes de la Quaresma.”
El problema, però, va sorgir l’endemà quan la filla del meu comunicant va comentar-li a la mestra que el seu pare li havia explicat que la Quaresma i el Ramadà tenien alguns punts en comú.
“La mestra se’n va desentendre i va continuar a la seva bola sense fer el més mínim comentari. Vista des de la distància no sabria dir si la seva reacció va ser filla de la ignorància o del desinterès. M’és igual, tan preocupant em sembla un motiu com l’altre.”
I vinga llana al clatell…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!