El pols de la llengua als Països Catalans

Una de les tòniques habituals en els anys darrers és atacar sistemàticament aquells pocs àmbits de la societat en què el català és la llengua predominant. Poc importa si una jutgessa prohibeix parlar en català en un jutjat de Catalunya; si l?oferta televisa en llengua catalana cada vegada és, percentualment parlant, menor; si pràcticament no hi cap revista en català; si pocs són els productes etiquetats en català; si l?oferta d?oci en català és més aviat minsa (només cal veure el cas del cinema)…

Ara cal, però, rematar el català, per això un cop sí i un altre també es denuncien aquelles situacions en què el català ha esdevingut primera llengua: només cal recordar la polèmica sobre l?escriptora Peri Rossi, sobre si l?ensenyament ha de ser també en castellà, sobre la presència dels marginats escriptors en espanyol de Catalunya a la Fira de Frankfurt… L?última d?aquestes perles ens arriba, però, de l?àmbit de la bona fe: l?arxiprest del Guinardó lamenta que en algunes parròquies de Barcelona només es faci misses en català.

(Fotografia: fotografia obtinguda aquesta setmana en una església de l’Eixample -carrer Rosselló- : potser l’arxiprest del Guinardó faria bé també de queixar-se de casos com aquest, que, com veureu en l’article, no deu aparèixer a cap estadística dels qui estan tan preocupats pel futur del castellà a Catalunya).

Efectivament, al Full dominical de l?arquebisbat de Barcelona del 7 d?octubre proppassat podem llegir com l?esmentat mossèn escriu: ?Un emigrant bolivià adult em confessà: «padre, estoy muy triste al comprobar que mis paisanos se están pasando a iglesias protestantes porque en algunas parroquias todas las misas son en catalán, y ellos no lo entienden». És evident que la presència de molts sud-americans en els nostres barris ens ha de replantejar la difícil qüestió del respecte a les persones i als nostres idiomes. Temes que toquen de ple al tercer punt del nostre Pla Diocesà: la missa dominical?.

D?entrada, no deixa de sorprendre que el català sempre sigui el problema pel qual no s?instal·len més empreses estrangeres a Catalunya o que l?etiquetatge en català farà que no es pugui vendre tant fora d?aquí. Ara, però, per culpa del català l?Església catòlica està perdent parroquians (de fet, podríem dir que no els guanya) entre els sud-americans. La culpa no és que no es connecta amb una manera de fer molt diferent (algú ha vist com es respira la religiositat al Perú o a Bolívia, on el sincretisme ha fet néixer una manera d?entendre el catolicisme molt i molt diferent a la d?aquí?), la culpa, com sempre, és de la mania de parlar en català.

Algunes dades i comentaris, però, que matisen les opinions del mossèn:

• Segons els ?no-nacionalistes? de Convivencia Cívica Catalana, que l?any passat van fer un estudi intitulat ?Lengua y fe?, a l?arquebisbat de Barcelona el 21% de les misses es feien en castellà i el 79% en català.
• A Barcelona, segons les dades del Cens de població de 2001, el 95,1% de la població declara entendre la llengua catalana (en aquells moments la població de nacionalitat estrangera representava un 4,6% de la població total).
• Actualment, la població de nacionalitat estrangera  se situa aproximadament en el 12% (fem servir el percentatge del Departament d?Educació), de la qual no arriba a la meitat la que procedeix d?Amèrica llatina (un 47%), inclosos els brasilers.
• Per tant, es miri com es miri el percentatge de persones que no coneixen el català mai no arriba al 21% (que són les misses que, segons, l?entitat ?neutral? abans esmentada, són únicament en castellà i a les quals, a més, se?ls haurien de sumar les misses bilingües).
• Sap el mossèn que només un 42% dels bolivians tenen com a primera llengua l?espanyol?

En definitiva, potser cal un altre tipus d?acostament als nouvinguts que no passa per l?abandonament de la llengua del país, sinó per treballar per la integració i perquè tinguin els mateixos drets que els que ja viuen aquí (i un dels drets és el de conèixer la llengua del país on viuen) a més de fer-los veure que per a nosaltres també és important la seva llengua i la seva cultura (les reals i no les imposades per estats que encara estan fent el possible per acabar amb les cultures autòctones d?Amèrica). Potser cal pensar en traducció escrita de les homilies o, en una primera fase, de les parts fixes d?una missa… De fet, vostès en saben més d’això. sobretot de l’època en què feien les misses en llatí (i que, per cert, alguns han ressucitat)…

I no cal parlar quina és la llengua de l’Església a la Franja de Ponent, a la majoria d’esglésies valencianes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!