El pols de la llengua als Països Catalans

Diccionaris, CD amb l?obra completa d?un cantant, antologies de música, recuperació dels llibres de text del primer terç del segle xx… Res de tot això seria estrany en una època en què les editorials i els diaris comencen col·leccions de tota mena si no fos perquè tots aquests productes són en llengua catalana. A voltes s?agraeix una certa normalitat de la llengua en un mercat que ens clarament contrari (només cal recordar quantes pel·lícules podem veure en català al cinema, als DVD, quantes publicacions trobem en català en un quiosc, quina és la llengua de l?etiquetatge…). De totes aquestes iniciatives, però, en voldríem destacar una: Els llibres de la nostra escola, veiem-ne el perquè.

Sens dubte, aquesta col·lecció significa una interessant dosi d?autoestima col·lectiva que ens fa recordar, i no és cap exageració, que a Catalunya en aquells moments ?teníem els millors pedagogs i els millors mètodes d?ensenyament d?Europa?, ?les millors escoles i els millors mestres?, ?les millors editorials i els millors llibres de text?, ?però que la negra nit en ho va arrabassar tot?. En aquesta col·lecció, mitjançant una edició facsímil, podrem recuperar obres de pau Romeva, Alexandre Galí, Josep Dalmau, Rovira i Virgili, Pere Blasi, Lluís Alabart, Flos i Calcat…

En el primer dels llibres reproduït, Enciclopèdia Escolar Catalana (1a part), trobem algunes afirmacions interessants de comentar, sobretot si les comparem amb els llibres actuals. Així, en l?apartat de geografia s?afirma que ?la característica més essencial de Catalunya és la de tenir un idioma propi? i, atenció!, també s?afirma sense embuts que ?València i Balears són països catalans. Aquestes dues regions, juntament amb el Rosselló i la Provença (sic), a França, constitueixen el que es diu la gran Catalunya?.

Ara bé, tampoc no ens hem d?enganyar, a l?apartat de geografia es parla constantment d?Espanya (com en els llibres actuals) i s?arriba a afirmar que Madrid és una ?ciutat bellíssima i molt progressista? (l?any 1931 era una època de canvis, d?il·lusions, d?esperances col·lectives…) i la visió històrica és essencialment espanyola, però amb reflexions prou interessants com les que fan referència a la Guerra de Successió:  ?Felip v (…) es comportà despòticament amb Catalunya, a la qual arrabassà les seves llibertats i privilegis?.

Sigui com sigui, els més destacable és l?afirmació que València i Balears són països catalans (la gran Catalunya), una afirmació que, per més que busqueu, no trobareu a cap llibre de text actual. Aquesta afirmació ens porta a una pregunta final: els nostres llibres de texts actuals fan ciutadans i ciutadanes que tenen com a principal marc referencial la comunitat lingüística catalana (els Països Catalans) o, en canvi, és Espanya el seu principal marc referencial? Mireu tots els llibres de text de socials i de naturals dels vostres fills i coneguts i ja veureu quina és la resposta (una resposta que és un molt lluny a la que es donaria, per exemple, a les ikastoles, que editen els seus propis llibres amb un marc referencial clar: Euskalerria).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!