En el marc del Correllengua de Mataró, s’ha presentat a la llibreria Robafaves el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. El Correllengua mataroní es caracteritza per la diversitat d’actes, que volen arribar al conjunt de la població: rondalles per a escolars (als barris i a la llibreria Robafaves), un debat a TV de Mataró sobre un tema d’actualitat lingüística (enguany, com no podia ser d’una altra manera, s’ha tractat de la immersió lingüística als centres educatius), un cercavila per la llengua (amb la participació d’escoles i entitats), actuacions per al públic infantil, emissió en directe d’un programa de Mataró Ràdio dedicat exclusivament al Correllengua, la representació de l’obra Èric i l’Exèrcit del Fènix, cinema en català per als instituts (enguany passem El coronel Macià), conferències sobre la llengua també als instituts (el presentador de Caçadors de paraules Roger de Gràcia ens parlarà del seu viatge pels Països Catalans), recital de poesia organitzat per Òmnium Cultural, gresca catalana a la Taverna Atzucac… i la presentació d’un llibre sobre temes lingüístics d’entre els publicats en l’any darrer. Heus aquí un estracte de la presentació del llibre d’enguany.
Sergio Salvi ens explica en el seu excel·lent llibre Itàlia no existeix que, en el moment del naixement de l?Itàlia-estat, ara fa 143 anys, no eren ni el 3% de la població les persones que sabien parlar l?italià estàndard (eren 630,000 persones d?un conjunt de 22 milions, tenint present, però, que 400.000 eren toscanes, per a les quals l?italià estàndard era la seva llengua materna). Unes dades que ens haurien de fer reflexionar sobre els fonaments d?aquests estats que es creuen eterns.
Actualment no hi ha cap ciutadà italià que no conegui l?italià estàndard. Però és més, fins als anys 60 a llocs com l?Alguer pràcticament el 100% de la població podia parlar en català. Quaranta i escaig d?anys després aquest percentatge s?ha reduït, sent optimistes, a menys d?un 20% de la població.
Algú ha dit que primer es va crear Itàlia i després es van crear els italians. I una de les eines més potents per fer ciutadans italians ha estat la RAI: ha donat la llengua, ha creat els referents, ha creat l?univers d?allò que s?identifica com Itàlia. És una feina similar a la que va fer a l?Estat espanyol: TVE.
I, justament, aquí és on vull enllaçar amb el llibre de Víctor Alexandre, TV3 a traïció, a partir del qual ens podem preguntar si TV3 ha estat o no un element per reconstruir el malmès imaginari col·lectiu de la nostra comunitat lingüística, al qual cal dotar-lo de significat. Tots els pobles necessiten d?uns mitjans de comunicació propis que fomentin el sentiment de pertinença a una col·lectivitat. I això ens ho explica molt bé el Víctor Alexandre quan ens diu que no cal confondre la supressió de fronteres amb la uniformització dels pobles que integren aquesta nova Europa. Només cal una televisió autocentrada, que enforteixi l?autoestima, compromesa amb la comunitat a la qual serveis i que sigui un model de llengua i d?usos lingüístics favorables a la llengua catalana.
Segons la llei de normalització lingüística, la funció de TV3 (i de la coorporació catalana de radiodifusió era molt clara: esdevenir un dels pocs àmbits en què el català havia de ser primera llengua (ensenyament no universitari, administradició de Catalunya, toponímia i mitjans de comunicació de titularitat pública). A més, ha estat per a la resta de territoris (País Valencià, Catalunya Nord, Illes, Franja) un element simbòlic de primer ordre (malgrat que rarament hi apareguin aquests territoris).
Alexandre, però, ens fa veure que tot plegat no ha estat així: en els capítols com el dedicat, per exemple, a la semàntica ens adonem de la, a voltes, subtil espanyolització: TV3 parla de la resta del país o de la resta de l?Estat? A què es refereix quan parla de selecció nacional?… Per què es conviden personatges com el ministre Bono, un recalcitrant espanyolista, en un programa per a nens? Per què és més notícia el que passa a Burgos que no pas el que passa a Mallorca?…
En definitva, un llibre molt interessant que ens fa adonar de com subtilment ens van introduint els conceptes d?una altra nació i els seus referents… I aquest és el millor dels casos, ja que TV3 només té una audiència d’un 20% de la població… i el que es diu a les altres televisions és ja tot un altre tema…
Si voleu veure la notícia de la presentació: http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=15293&sec=78
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!