Com era de preveure, en època preelectoral, torna a ressuscita el tema de la llengua. El PP ha de recuperar vots d’on sigui i, per tant, cal recuperar el discurs victimista del castellà (que en l’era Piqué més aviat s’obviava) per esgarrapar vots de Ciudadanos i d’algun votant socialista potser preocupat perquè quan els socialistes han arribat al poder no han canviat la política lingüística del país.
Sigui com sigui, anem a la realitat de la llengua catalana que, tret del relatiu oasi de l’escola i de l’administració pública de Catalunya, no és primera llengua en pràcticament cap àmbit. Fixem-nos en un exemple. Si aquest Nadal o aquest cap de setmana heu volgut o voleu anar a l’IMAX de Barcelona, segurament, si és el cas, amb els vostres fills, heu de saber que les dues úniques sessions en català són a les 2 del migdia o a les 12 de la nit (la resta de les 9 sessions, a horaris més reaonables, són en castellà). Senzillament fantàstic… Com queda clar el castellà és sempre una llengua perseguida o arraconada a Catalunya. Deu ser per coses com aquestes que la gent del PP vol que els nens i les nenes a 8 anys parlin les dues llengües… perquè puguin entendre un món que funciona principalment en espanyol…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!