El pols de la llengua als Països Catalans

Els contes ens permeten fer conèixer i reconèixer les llengües i cultures de la nova immigració. De fet, podem afirmar que, si volem que el català sigui la llengua de cohesió social de Catalunya, cal fer un reconeixement (encara que sigui simbòlic) de les altres llengües presents a Catalunya. A diferència de la immersió que es va començar els anys 80, ara és impossible que els mestres i les mestres coneguin les quasi 300 llengües que es parlen a Catalunya (n’hi ha 40 que tenen més de 2000 parlants!!!), però sí que és possible reconèixer-los la maleta lingüística que ens porten, valorant la seva llengua i cultura (si no, estaríem aplicant programes de submersió, que és el que van patir els catalanoparlants durant el franquisme).  

Els contes, exquisidament narrats per persones oriündes d’aquests tres pobles africans (wòlof, ful i manding), vénen acompanyats d’una guia didàctica on trobarem informació sobre aquestes llengües (on es parlen, nombre de parlants, bibliografia, frases de salutació) i de  propostes didàctiques que ens permeten treballar globalment o de forma individual cadascun dels contes. 

L’experiència tindrà continuïtat amb la progressiva publicació de contes amb una desena més de llengües. Sens dubte, una bona feina que permet treballar, d’una forma amable, la diversitat lingüística i que permet que l’alumnat nouvingut pugui ser el protagonista d’una activitat d’aula, la qual cosa és un enriquiment per al conjunt dels nostres nens i de les nostres nenes.  

Pere Mayans