El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

6 de gener de 2008
0 comentaris

Pel·lícules per treballar la sociolingüística/3: The wind that shakes the barley (El vent que agita l?ordi)

Aquest tercer apunt d’aquesta sèrie el dediquem a Irlanda i a la seva llengua pròpia, el gaèlic irlandès. En aquesta pel·lícula, a part de conèixer una part de la lluita dels irlandesos contra els anglesos (i de les contradiccions dels propis irlandesos), també veurem algun exemple de la repressió lingüística contra el gaèlic.


Fitxa tècnica 

Director: Ken Loach. Alemanya, Itàlia, Espanya, França, Irlanda, Regne Unit (2006)
(121 minuts, color)
 Versió original en anglès (i gaèlic irlandès)
Intèrprets: Cillian Murphy, Pádraic Delaney, Liam Cunningham, Orla Fitzgerald, Mary O’Riordan, Mary Murphy, Roger Allam, Laurence Barry, Gerard Kearney, William Ruane, Damien Kearney, Frank Bourke, Myles Horgan, Martin Lucey
Guió: Paul Laverty  

Sinopsi 

La història succeeix a la Irlanda de 1920, que encara està ocupada totalment pel anglesos. Tot un seguit de joves d’origen rural s’uneixen per crear un grup armat que s’enfrontarà a l’exèrcit d’ocupació britànic, el temut i extremament cruel Black and Tans (negre i caqui), format, en la majoria dels casos, per soldats britànics que havien participat a la Primera Guerra Mundial i que són enviats a Irlanda per sufocar la lluita independentista irlandesa. A les eleccions del 1918, el Sinn Fein havia guanyat  al parlament de Dublín, la qual cosa havia provocat la guerra entre irlandesos i britànics (1919-1921). Se’ns narra la història de dos germans, Damien i Teddy, els quals ens aporten dues visions sobre la lluita per la independència. Després del tractat de pau de 1921, el govern de Londres va reconèixer l’existència de l’estat lliure d’Irlanda (del qual, però, continuava sent la sobirana la reina d’Anglaterra), mentre que Irlanda del Nord continuava sent totalment britànica. Aleshores una part de l’IRA (Irish Republican Army), l’exèrcit popular al qual s’havien incorporat els joves protagonistes de la pel·lícula, passa a formar l’exèrcit regular del nou estat irlandès (Teddy n’és la representació: líder incansable que havia sofert dures tortures per part dels anglesos i que ara opta, finalment, per la via possibilista). Mentre que una altra part de l’IRA opta per continuar la lluita (representada per Damien), ja que no està d’acord amb un govern conservador sota la tutela britànica, que no respon a les expectatives de progrés social de bona part de la societat rural irlandesa i que permet la partició de l’illa. D’aquí neix una guerra civil especialment dolorosa, representada, com dèiem, per aquests dos germans que passen de lluitar junts i a lluitar entre ells.    

Comentari 

Una història real sobre l’ocupació anglesa d’Irlanda –econòmica, lingüística, social, militar–, i com la violència que genera arriba a passar factura entre els qui en un principi havien lluitat plegats. Una història que ens fa reflexionar sobre situacions actuals d’altres pobles d’Europa.  

Escenes d’interès pedagògic especial 

El primer capítol (els primers quinze minuts de la pel·lícula) ens dóna informació sobre com actuaven les forces d’ocupació britàniques (els Black and Tans): es prohibien els esports irlandesos (a la pel·lícula apareix el hurling –el joc més ràpid del món que utilitza un tipus d’estic anomenat “hurley” i una pilota semblant a la de Beisbol que es diu “Sliothar”). i es perseguia l’ús de la llengua gaèlica (podem veure com assassinen un noi de 17 anys pel fet de dir el seu nom en gaèlic: Micheail).  

Per saber-ne més: 

BADIA, Ignasi. Diccionari de les llengües d’Europa. Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 2002. Hi podem trobar un excel·lent mapa lingüístic d’Europa, on trobarem els límits actuals del gaèlic, i a l’entrada gaèlic irlandès una excel·lent història sociolingüística de la llengua pròpia dels irlandesos. 

FEENEY, Brian. Sinn Féin. Un siglo de historia irlandesa. Barcelona: Edhasa, 2005. La història del Sinn Féin (“Nosaltres sols”), el partit polític que més ha marcat els cent anys últims d’Irlanda. Prescindint d’alguns dels comentaris que es fan sobre el gaèlic i els defensors del gaèlic, els capítols 4 i 5 ens permeten una aproximació al que fets que s’expliquen a la pel·lícula, vistos per un membre del Partit Socialdemòcrata Laborista d’Irlanda del Nord.
 

KATZNER, Kenneth. The Languages of the World. Londres: Routledge, 2002. A la pàgina 46 trobem un text escrit en gaèlic (amb l’alfabet tradicional, amb l’alfabet llatí internacional i  amb la traducció a l’anglès) i una breu presentació d’aquesta comunitat lingüística.   

McGARRITY, J. Resistència (La Irlanda ocupada pels anglesos). Barcelona: Edicions d’Aportació Catalana, 1966. Tot i ser una història centrada en els anys 50 del segle passat, en el capítol 5 se’ns expliquen, des d’una visió clarament irlandesa, els fets que es narren a la pel·lícula. 

Per saber la situació del gaèlic irlandès als sistemes educatius d’Irlanda i d’Irlanda del Nord es pot consultar respectivament a: 
http://www1.fa.knaw.nl/mercator/regionale_dossiers/regional_dossier_irish_in_ireland.htm
http://www1.fa.knaw.nl/mercator/regionale_dossiers/regional_dossier_irish_in_northernireland.htm  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!