El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
20 de gener de 2008
0 comentaris
Es publica Cantallops, un conte publicat en la variant pallaresa del català nord-occidental
El Grup de Joves lo Carriscle del Pallars acaba de publicar el conte Cantallops, que vol ser el primer dels llibres d’una col·lecció que permeti fer conèixer als infants la variant del català que encara es parla al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. De fet, podem dir que es tracta d’una proposta que permet dignificar una de les variants del català nord-occidental, que, com se sap, i fins i tot en la seva variant estàndard, té una presència quasi nul·la en els mitjans de comunicació d’abast nacional (i no voldríem parlar de la sèrie Lo Cartanyà, en la qual la confusió entre els registres de la llengua, els barbarismes sense sentit i la variant pròpia de la llengua era constant).
Es tracta, per tant, d’una iniciativa molt interessant que permet començar a treballar en positiu per una de les variants de la nostra llengua, el pallarès. Com se sap, es tracta d’un parlar que es caracteritza principalment pel seu arcaisme (fins fa relativament poc, parlant en termes històrics, era una zona força aïllada de la resta dels territoris catalans). No deixa de ser significatiu trobar, per exemple, que les formes de l’imperfet (-eva, –iva) siguin iguals en pallarès que en alguerès, una altra variant històricament aïllada dels centres urbans generadors de models lingüístics.
El conte, que a part de la seva versió escrita també la té en àudio (un gran encert per part dels autors), permet conèixer algunes de les característiques del pallarès. En aquest sentit, és de destacar la distinció que es fan entre formes pròpies del pallarès que poden ser perfectament utilitzades en textos escrits (marcades en negreta en el conte) de formes que transcriuen les característiques orals del dialecte (marcades en cursiva en el text). Per això al final trobem dos glossaris: en un apareix la forma pallaresa (d’àmbit d’ús restringit, però igualment normativa –busqueu al diccionari paraules com ferrada, tavà…) amb el seu geosinònim més general; en l’altre, en canvi, apareix la forma oral al costat de la forma escrita normativa. No es tracta, per tant, de donar la traducció catalana de les formes pallareses com hem pogut llegir en algun mitjà de comunicació[1], sinó de donar les paraules o les expressions geosinònimes més generals al domini lingüístic de paraules o expressions pallareses (que poden ser únicament pallareses o bé compartides amb altres dialectes com, per exemple, ferrada, monter, maití…) o de donar la versió escrita d’expressions purament orals (que altre cop poden ser únicament pallareses o bé compartides amb altres variants de la llengua: puguer, per exemple, és una forma vivíssima a Barcelona). L’abril del 2008 sortirà a la venda el segon conte de la col·lecció (que duu el títol de Cambuleta) que durà el títol de Un dia amb l’Àssua.
I, repetim, es tracta d’una iniciativa feta amb rigor que serveix per reivindicar, dins de la unitat, una de les variants occidentals del català: el pallarès.
Pere Mayans
[1] A http://www.3cat24.cat/ podíem llegir: “Es tracta d’un relat inèdit que inclou una guia de lectura, un glossari de paraules en pallarès i català i un disc compacte amb la gravació del conte en dialecte pallarès perquè, a més del lèxic, els lectors puguin escoltar els trets distintius de la parla característica de la zona”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!