LA TENEBRA ACLAMADA
No es cansa d’ordir prodigis, la mar infecunda color de vi, mentre la son dels mariners borratxos s’asseu, retuda, en els escàlems de la nau un temps corsària. El vent roig, que ha arrasat el poble lluny de mar on els gossos dirigien les assemblees, és incapaç d’inflar veles, d’inquietar la mandra de la platja.