Anit passada, al Teatre Principal de Palma ple a vessar, es va fer un crit emocionat, fort, valent i coratjós per la cultura. I es va fer, precisament, al Principal, que deu tant a les entitats i col·lectius mallorquins que treballam en l’activisme cultural, perquè el salvàrem d’un embargament. La decisió, tan injusta com indigna, decretada pels actuals comandaments públics, de destinar més del milió i mig d’euros prevists inicialment per al suport lingüísticocultural i per a les accions favorables a la igualtat de gènere per pagar aquest embargament, ha deixat aquestes entitats al caire de la inanició econòmica però no ha afectat gens ni la seva empenta ni el seu ànim.
Vàrem fer un crit emocionat, fort, valent i coratjós a favor de la creativitat de Mallorca en tots els seus vessants; a favor de la seva força, de la seva potència, de la seva potenciació i del seu suport institucional. Sí a la cultura, cridàrem, perquè sigui el far i el camí de tota l’activitat política.
I cridar “Sí a la cultura!”, sí a la creativitat, vol dir també cridar sí als drets cívics que ara mateix es veuen assetjats i que tant ens ha costat aconseguir. Per això, també cridàrem sí a la societat civil mallorquina organitzada perquè sigui la garant d’aquests drets civicoculturals.
El “Sí a la cultura!” d’ahir, hauria d’omplir els carrers perquè pugui arribar net i clar als ajuntaments, als Palaus de governament i al Consolat. Aquest crit de coratge, que no deixa ningú de banda, que convida tothom a sumar-s’hi, ens ha d’esperonar a seguir treballant de valent per Mallorca i per la seva dignitat. És un deure que hem d’assumir amb l’orgull que marca la nissaga.
Cal foragitar la desafecció i el defalliment. Tanmateix, hi pot haver res més ennoblidor que treballar sense descans per una Mallorca arrelada, culta i resplendent?