marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de desembre de 2011
0 comentaris

L’OCB CONVOCA TOTHOM A DIR “SÍ A LA CULTURA”

Avui, dimarts, 27 de desembre, a Can Alcover-Espai de Cultura s’han presentat els actes que organitza l’Obra Cultural Balear per commemorar la Diada del 31 de Desembre. Hi han pres part el president, Jaume Mateu; la vicepresidenta, Marisa Cerdó; la vocal Caterina Sánchez; i el coordinador de l’OCB, Tomeu Martí. Jaume Mateu ha explicat que la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País torna a organitzar actes arreu de Mallorca en record dels orígens nacionals del poble de Mallorca, que es remunten a la conquesta catalana de 1229.

En aquesta ocasió, l’esdeveniment es commemorarà a més de 40 poblacions de Mallorca. Mateu ha informat dels ja fets (Pollença, Esporles, Ariany, Llucmajor, Algaida, Ses Salines i Campos) i ha remarcat els que encara queden per fer, des d’avui i fins al 13 de gener. El president ha explicat que el manifest d’enguany ha estat fet per l’historiador Gabriel Ensenyat, que també farà diferents xerrades, arreu de Mallorca, sobre la figura de Jaume II. Mateu també ha explicat que l’historiador valencià David Garrido presentarà el llibre “Jaume II de Mallorca. Rei de les Balears i Pitiüses, comte català del Nord”, primera biografia sobre el monarca. Demà, dia 28, a les 20h, ho farà a Can Alcover i dijous dia 29 a Montuïri. El president de l’OCB ha apuntat com a novetats d’enguany els actes a organitzats a Ses Salines i Sóller, i també ha recordat algunes commemoracions històriques, com les d’Inca o de Búger.

Acte seguit, Mateu ha explicat que l’acte central a Palma, que es farà el proper dijous, 29 de desembre, a les 20.30 hores, al Teatre Principal, en principi havia de donar el sus a la commemoració del 50 aniversari de l’OCB, que comença l’any que ve; però davant l’actual context polític, social i econòmic, l’entitat va decidir organitzar l’acte “Sí a la cultura”, amb la finalitat de donar veu als representants dels diferents sectors culturals que han patit les retallades de les institucions.

Marisa Cerdó ha dit que l’acte lligarà amb l’esperit reivindicatiu dels passats Premis Escènica, de valorar com cal el paper de la cultura tant a llarg com a curt termini.

Tomeu Martí ha explicat que la idea és expressar aquest “Sí a la cultura” no amb discursos, sinó amb una mostra de cada art concreta, de tots els llenguatges culturals actuals. Hi haurà, entre d’altres, glosa, xeremiers, audiovisuals, castellers, dimonis, teatre, dansa o cant coral. L’OCB s’ofereix, tal i com ja va dir a la Nit de la Cultura, com a pal de paller de la reivindicació de tots els sectors culturals.

Jaume Mateu ha conclòs que la cultura és l’únic motor de progrés, l’únic revulsiu humà i l’únic mitjà d’alliberament davant la crisi. Un motor econòmic i de llibertat.

 

MANIFEST DEL 31 DE DESEMBRE

 

Que el 31 de desembre de l’any 1229 representa una fita important i significativa dins la nostra història és un fet conegut, que no cal reiterar. És el fet històric que més directament ens afecta ja que els mallorquins que hem arribat al segle XXI som el resultat del procés històric iniciat amb la conquesta catalana. Conquesta i, sobretot, repoblació i colonització, ja que el que conferí un caràcter català al país va esser el poblament, dut a terme majoritàriament -per descomptat que no exclusivament, perquè no hi ha repoblacions exclusives- amb gent de Barcelona, de l’Empordà, del Rosselló i de totes les contrades catalanes. Un procés, per altra banda, que no hem de circumscriure només a la immediata postconquesta sinó que s’estén al llarg de moltes dècades. Del resultat final en tenim mostres, per exemple, en els centenars de topònims catalans trasplantats a l’illa o bé en les dotzenes de llinatges toponímics corresponents a noms de llocs de Catalunya, molts dels quals encara perduren avui. Tot això és tan evident i visible que no cal esser cap especialista en la matèria per a copsar-ho.

L’ocupació de Madina Mayurqa té com a punt de partença l’expansió catalanoaragonesa cap a les terres veïnes de l’Islam fronterer. En aquest cas, a més, s’hi sumava l’interès afegit per ocupar un territori insular, un regne marítim: “Serà cosa meravellosa a les gents que oiran aquesta conquesta que prengats terra e regne dins en la mar”, li diuen els nobles al jove rei Jaume I abans de començar la campanya. L’èxit de l’empresa, però, significà la fi d’una altra societat, la destrucció del món andalusí mallorquí. Aquesta circumstància ha generat debat entorn a la conveniència o no de commemorar el 31 de desembre, una efemèride que ja se celebrava al segle XIII i converteix la Festa de l’Estendard en la celebració de caràcter nacional més antiga d’Europa. Tanmateix el fet històric és el que és i silenciar-lo no faria més que diluir (hom està temptat de dir: “més encara”) la nostra identitat i els seus orígens. Una cosa que no ens podem permetre en un temps en què les identitats dels pobles i les nacions sense estat es troben amenaçades en aquest món global i en aquest Estat espanyol que tant s’omple la boca parlant de la pluralitat de les “seves” terres però que a l’hora de la veritat és tan poc amic de la diversitat i les identitats de l'”altre”. Dissortadament l’Espanya plural és cada cop més singular. Per això, tot allò que significa reforçar -o recordar, simplement- quins són els nostres orígens nacionals no només no resulta sobrer sinó que és imprescindible. Perquè, com ens recordava ja fa temps Raimon, “qui perd els orígens, perd identitat”. Silenciar la conquesta de Mallorca, pels qui estimam i valoram la diversitat, fins i tot seria fer un mal favor als qui al seu moment foren els vençuts. Commemorar la conquesta ara ha de servir, a més de rememorar una identitat, per plantejar que mai més les cultures, les llengües i els pobles, en definitiva, han de patir escomeses devastadores. Que això fa part del passat i de la Història, de quan les coses es feien d’aquesta manera, però que als nostres dies no ha d’esser així. Recordar el 31 de desembre ha de servir també per reivindicar la memòria d’aquells “altres mallorquins”.

I, parlant precisament de silencis, el que en cap cas no hem de repetir a casa nostra és el que precisament enguany ha ocorregut a les Espanyes respecte d’un episodi cabdal de la seva història: la conquesta musulmana de la Península Ibèrica l’any 711, de la qual aquest 2011 es complia el tretzè centenari, el qual ha passat totalment desapercebut. Simplement no han commemorat res: el silenci davant el fet històric ha resultat esgarrifós. Quina diferència amb tot allò del «Quinto Centenario» del 1992! No cal demanar-se gaire el perquè; simplement no interessava. I tots intuïm per què no ha interessat. L'”altre”, en el millor dels casos, no interessa.

A casa nostra també hem tengut un centenari que ens tocava de prop. L’any 1311 morí Jaume II i fou coronat el rei Sanç o Sanxo. La commemoració ha estat més acadèmica que a escala popular. Potser la crisi i les seves seqüeles, que seran devastadores per a tot allò relacionat amb la cosa cultural, hi tengui relació. En tot cas ni la història, la llengua i la cultura pròpies -i ja no parlem de la qüestió identitària- fan part de les prioritats dels qui, fins i tot per llei, se n’haurien de preocupar més. Més aviat ho plantegen en termes excloents i en lloc de protegir la llengua minoritària i minoritzada -el català- prenen mesures en un únic sentit: salvaguardar els suposats drets dels qui sempre s’han oposat a qualsevol procés de normalització. És trist i decebedor veure com trenta anys després d’haver recuperat formalment l’oficialitat del català i de gaudir d’institucions polítiques d’autogovern la llengua es troba en un procés de reculada alarmant. És una paradoxa inimaginable fa unes dècades. Però els mecanismes de l’Estat i dels seus agents són els que són. Per això, enfront d’aquesta realitat immediata que pot condicionar el futur i el destí del nostre poble, el que hem de fer és deixar sentir la nostra veu més forta i ferma que mai, per tal d’assegurar que la llengua catalana i la nostra identitat cultural i com a poble continuïn essent una eina de cohesió i alhora la nostra carta de presentació de cara al món com a ciutadans d’un país.

 

Visca Mallorca! Visca el 31 de desembre!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.