marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de gener de 2012
0 comentaris

EL TRILOBIT I EL MALSON

Sentint per la televisió, a l’hora de la migdiada, el divulgador de moda perorant a les totes sobre els hàbits dels trilobits en les escorrialles del període cambrià, no sap ben bé perquè torna a reviure un dels malsons que, adesiara, abandonen l’inconscient per espantar-lo de debò. Estava amb la seva dona a l’estudi de ca seva -llibres per tot acaramullats de mala manera- guardant el seu nebot major –poc més de dos anys-, un dia ofegador d’estiu que exigia tenir la finestra oberta de pinte en ample.

Ell llegia Dante -… “Nessum maggior dolore / che ricordarsi del tempo felice / ne la miseria;…-, estirat a l’hamaca –moltes vegades li deia coi, en homenatge als seus avantpassats mariners- regalada per un amic, que, segons li havia dit, provenia d’un poblat d’indis kayapos, a la part brasilera de l’Amazònia. De cop i volta, en ple malson, la seva dona deixa de jugar amb el seu nebot major i com si anàs a estendre roba, el llança per la finestra. El menut encara no s’ha esmunyit del tot de les mans de la seva dona quan ell també decideix llançar-se perla finestra i evitar el drama. No té temps de saber el resultat de l’heroïcitat, perquè abans de contactar en el buit amb el seu nebot gran, es desvetlla panteixant com un animal i despertant agitadament la seva dona perquè li certifiqui que no s’ha llançat per la finestra. El divulgador acaba el seu espectacle dient que ha mort més gent per culpa de l’aire condicionat que no de la malària i ell encara se sent el cor accelerat tot recordant el malson que té molts d’anys; massa. I com més va, més l’espanta a l’hora més impensada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.