Ahir van començar al Parlament unes jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats Parlamentaris. La conferència inaugural va anar a càrrec de Pasqual Maragall sota el títol de “L’articulació territorial d’Espanya”. L’auditori estava format bàsicament per diputats i lletrats de diversos parlaments i assemblees legislatives de l’Estat espanyol, o sigui que era una bona ocasió per
Si, en allò que no depèn de nosaltres, els estoics proposen acceptar les coses tal com vénen, en els àmbits que depenen de nosaltres el seu consell és que actuem virtuosament. I ho aconsellen per raons més utilitàries que no pas morals, ja que consideren que la felicitat, la pau interior, només s’obtenen amb la
Oriol Izquierdo cita al seu bloc aquests versos de Feliu Formosa: La notícia fatal pot ser a l’aguait.I allò que cal és impedir, senzillament,que mai pugui agafar-me per sorpresa. L’estoïcisme proposa, com a mètode per a aproximar-se a la felicitat, preocupar-se només d’allò que depèn de nosaltres. Cal aconseguir que tot el que no depèn
L’altre dia vam obrir una ampolla de Bordeus que feia temps que corria per casa. No som experts en vi però, com que l’ampolla tenia alguna importància, la dona i jo vam mirar de fer-li els honors intentant descriure els aromes que desprenia. Amb el nas enganxat a la copa, anàvem dient: -Podria ser pa
Els diumenges al matí, llegeixo una estona. La meva filla, de set anys, ha après que quan llegeixo no m’agrada que em destorbi i, últimament, opta per seure al meu costat i llegir també un llibre. Però la cosa no funciona, perquè a cada punt em pregunta què vol dir alguna paraula, i així m’és
L’article 91.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya té un text breu i contundent: “Els consells de vegueria substitueixen les diputacions”. Malgrat això, l’altre dia es van constituir els nous governs de les quatre diputacions catalanes i, a sobre, en l’acte de presa de possessió com a president de la de Barcelona, Celestino Corbacho va dir que
Crec que, fa molts anys, a Espanya van haver de tancar unes mines i moltes persones van anar a l’atur. Per a finançar els subsidis, el Govern va apujar 10 cèntims el preu dels segells. Joan Capri, fent referència a aquest episodi, exclamava: “Que apugin els segells 10 pessetes, i pleguem tots de treballar!” Aquests
Per al petit anecdotari de l’Estatut d’autonomia de 2006. Ara fa un any, els serveis tècnics del DOGC i del BOE estaven pendents que el rei firmés l’Estatut per tal de fer-ne la publicació, que havia de ser simultània en tots dos diaris oficials. Finalment, el 18 de juliol, cap a les 12 del migdia,
Aquesta alineació de futbol (de quan la tàctica era 3-2-5), la recitava fa molts anys un bon amic, que ja és a l’altra banda. Insistia que tots els noms eren de jugadors de primera divisió de l’època: Tere; Ponte, Braga, Verde; Re, Mena; Murillo, Pinto, Losco, Jones, del Sol.
Juro que dimarts 3 de juliol, a 2/4 de 6 de la tarda, al pis superior de la llibreria Central del carrer Mallorca, només érem tres o quatre persones i, en un moment donat, vaig estar a punt de topar lateralment amb un home baix, fràgil i prim, que amagava el rostre amb una gorra de
Ben oportunament, el 28 de juny (dia de l’orgull gai), el DOGC ha publicat el Decret 141/2007, que crea un consell assessor del Govern en relació amb la llibertat d’orientació sexual. El Decret té una redacció rebuscada, fruit de l’obsessió pel políticament correcte. L’organisme que es crea, per exemple, es diu “Consell Nacional de lesbianes, gais
Zweig, més que biografies, fa retrats que busquen l’essència dels personatges. Ara he llegit el seu text sobre Nietzsche, que és una mica efectista però té molta força. S’obre amb un “retrat de l’home” impressionant. Això sí que era un las al jaç! En transcric un fragment (versió lliure): “El menjador modest d’una pensió de 6
El cant V de l’Infern és dels més coneguts de la Divina Comèdia. Correspon al primer cercle de pecadors, és a dir al pecat que Dant troba menys greu, que és la luxúria (menys, fins i tot, que la golafreria, que l’autor situa al cercle següent). Entre els pecadors de la carn, Dant topa amb
L’altre dia, en l’acte de lliurament del premi d’honor, Porcel va explicar per què la seva creació literària és en català. Quan ell era nano, Andratx era un univers aïllat. L’única llengua que hi havia al carrer era la catalana. La pròpia llar familiar era tot un món: el català que s’hi parlava era amanit
Fa uns mesos vaig exposar per què trobo acceptable que les escoles de facin 3 hores setmanals de castellà. L’altre dia, els consellers de Vicepresidència i d’Educació van comparèixer per a explicar què dirà el decret que el Govern aprovarà aviat sobre aquesta qüestió. Com que no vaig entendre res, m’he fet un esquema i