Las al jaç

El blog de Marcel Campà

Pèl i ploma

Línia i color: Ingres i Delacroix

14 de novembre de 2020

L’any 1699 Roger de Piles publica un llibret titulat Diàleg sobre el color. És un assaig en forma de diàleg entre un partidari de l’escola clàssica, que considera que el dibuix és l’element essencial de la pintura, i un partidari de la incipient escola moderna que considera que l’element essencial de la pintura és el

Llegir més

Vidus

15 de setembre de 2020

Joan Coromines explica que, en totes les llengües llatines, la paraula vídua és antiquíssima i, en canvi, la paraula vidu és tardana. Segons Coromines, això denota que la vídua ha tingut més importància social que el vidu, cosa que ell explica en part perquè la vídua abunda més, però també perquè el vidu inspira menys

Llegir més

En Cinto

29 de juny de 2019

A Vic, del carrer Jacint Verdaguer la gent gran encara en diu “el carrer d’en Verdaguer”. I és que fins no fa gaire mossèn Cinto no era vist com un personatge històric sinó com algú proper i fins i tot familiar. Moltes famílies vigatanes tenen anècdotes sobre mossèn Cinto. A casa també en conservem alguna,

Llegir més

Déu a la Terra

15 d'abril de 2014

Així com l’obra d’alguns compositors està vinculada a la seva condició d’instrumentistes (l’obra de Chopin potser només la podia escriure un gran pianista), en el cas de Gustav Mahler la seva obra revela que l’ha escrita un director d’orquestra. Els experts diuen que això es manifesta en la riquesa i la precisió de la instrumentació

Llegir més

Jauchzet auf!

9 de novembre de 2013

Alegreu-vos, sí, perquè aquesta primavera l’Auditori de Barcelona ha programat la Vuitena de Mahler, una obra que només es pot fer molt de tant en tant perquè exigeix una gentada dalt de l’escenari: una orquestra enorme, un cor colossal (amb seccions d’adults i infantils) i vuit cantants solistes (tres sopranos, dues contralts, tenor, baríton i

Llegir més

Josep Pla i l’estètica

10 d'octubre de 2013

El concepte que Josep Pla té de la bellesa no és ben bé el de Plató o Schopenhauer. Per a Pla, la clau és la utilitat. Admet que a l’Empordà hi ha cales pintoresques, però li agrada més el que ell anomena “paisatges productius”: les oliveres de Cadaqués, les vinyes de Port de la Selva,

Llegir més

Perejaume i la postpintura

22 d'agost de 2013

Fa uns mesos, Arts Santa Mònica va presentar l’exposició D’ara endavant. La postfotografia en l’era d’internet i de la telefonia mòbil. Els artistes que hi participaven partien de la constatació que, avui, totes les fotografies ja estan fetes i, a sobre, en bona part, són a l’abast de tothom. Per això optaven per exposar fotografies

Llegir més

Llegir a fons

26 de juny de 2013

Molt de tant en tant topes amb un escriptor que t’enganxa fort, i llavors et sents impulsat a devorar-lo, a posseir-lo, a penetrar-ne l’últim racó. Llegir-ne l’obra no és prou. La rellegeixes, la subratlles, en copies frases (o versos) a la llibreta. Després busques el que s’ha escrit sobre ell, biografies, crítiques, i t’ho empasses

Llegir més

Maragall a casa

5 de juny de 2013

Dilluns vaig anar a veure Maragall a casa, un funció excel·lent que t’ofereix el privilegi de visitar Joan Maragall al menjador de casa seva. Seure en aquell menjador em va traslladar a una tarda de l’any 1984, al meu antic despatx de la Generalitat, el dia que em va venir a veure un senyor elegant,

Llegir més

Allà dalt de l’esplanada

12 d'abril de 2013

Dels apunts que he escrit en aquest blog, un dels que ha tingut més lectors es titula Allà dalt de la muntanya, en referència al Museu d’Art de Catalunya. L’Eduard Carbonell, quan feia de director d’aquest museu, no podia sofrir que ningú es referís a la muntanya de Montjuïc. “Parc de Montjuic!”, et corregia, picat.

Llegir més

Narbona

9 de març de 2013

Passem el dissabte a Narbona. El conjunt que formen la catedral i el palau dels arquebisbes és imposant, d’unes dimensions fora de l’escala a què estem avesats a la vora del Mediterrani. A l’entrada del palau trobem la taquilla corresponent, on venen una entrada diferent per a cada espai. Ens costa una mica convèncer la

Llegir més

Calders

20 de febrer de 2013

Sempre he sentit simpatia per Pere Calders, però la seva obra em deixa fred. Els seus contes em semblen prims, superficials. L’autor rarament els resol de manera convincent: massa sovint deixa sense resposta les preguntes que ell mateix planteja; et deixa amb les mans buides. Potser la meva poca afició a la màgia i la fantasia m’impedeix d’apreciar-lo? Potser sí, tot i que no m’ha privat d’apreciar Borges o Cortázar.Els

Llegir més

L’obra o la vida

5 de febrer de 2013

“No us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”. Aquesta frase de Samuel Johnson, que encapçala El llibre de l’any de Vicenç Pagès, es basa en un fet real: si bé llegir no és imprescindible per a escriure (hi ha bons autors que no tenen cultura literària), en general les millors obres provenen de bons lectors. Qui pretengui afegir

Llegir més