Las al jaç

L’altre dia vam obrir una ampolla de Bordeus que feia temps que corria per casa. No som experts en vi però, com que l’ampolla tenia alguna importància, la dona i jo vam mirar de fer-li els honors intentant descriure els aromes que desprenia.

Amb el nas enganxat a la copa, anàvem dient:

-Podria ser pa torrat?

-No l’hi trobo. Però potser castanyes i moniatos.

-A veure? Potser hi noto un pèl de moniato però hi ha un fons que és d’alguna cosa coneguda que no sé identificar.

-Tens raó. És una fruita madura. La tinc a la punta de la llengua…

Veient-nos tan capficats, la nena –sempre amb ganes de col·laborar- em va demanar si podia olorar la meva copa. L’hi vaig allargar, va olorar un moment i va resoldre ràpidament l’enigma:

-Fa olor de vi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!