Las al jaç

L’article 91.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya té un text breu i contundent: “Els consells de vegueria substitueixen les diputacions”.

Malgrat això, l’altre dia es van constituir els nous governs de les quatre diputacions catalanes i, a sobre, en l’acte de presa de possessió com a president de la de Barcelona, Celestino Corbacho va dir que la creació de les vegueries “va per llarg”. Sí senyor! Què s’han cregut! (CONTINUA…)

Per la seva banda, Joan Puigcercós, que com a conseller de Governació és el responsable de la implantació de les vegueries, necessita urgentment quatre classes de dret perquè, en diverses manifestacions públiques, les ha dit de l’alçada d’un campanar. Per exemple, ha declarat que la seva intenció és buidar al màxim les diputacions per a poder omplir de contingut les noves vegueries, o que es planteja la possibilitat de mantenir l’actual divisió provincial només com a àmbit de l’Administració perifèrica de l’Estat, i compatibilitzar-ho amb la creació de set vegueries. Quanta ignorància jurídica, mare de déu!

De fet, la cosa no és tan complicada:

1. La Constitució espanyola imposa que les províncies siguin una administració local (no només un àmbit per a l’Administració perifèrica de l’Estat).

2. L’Estatut ha decidit que, a Catalunya, l’administració local provincial es digui vegueria.

3. Per tant, ara mateix es podrien constituir quatre vegueries en substitució de les quatre diputacions; se’n podrien regular les competències, etc. Però si es vol que hi hagi set vegueries, cal modificar la divisió provincial de Catalunya, i això s’ha de fer per llei orgànica de l’Estat. En aquest cas, la llei orgànica tindria dues alternatives: o bé establir set províncies, o disposar que Catalunya és una única província. Si s’optés per això darrer, les diputacions quedarien absorbides per la Generalitat -com a la resta de CCAA uniprovincials- i la Generalitat tindria les mans lliures per a organitzar-se internament en vegueries.

Ara fa 20 anys, el Parlament va aprovar la Llei 5/1987, de règim provisional de les diputacions provincials. La seva disposició addicional 1ª diu: “El Govern de la Generalitat, un cop constituïts els consells comarcals, ha de presentar al Parlament de Catalunya, en el termini màxim de tres mesos, una proposta per a exercir una de les dues vies d’iniciativa que estableix l’article 87.2 de la Constitució per tal d’obtenir, a través de l’alteració dels límits provincials, la integració en una sola província, denominada Catalunya, de les actuals províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.”

Fer lleis està bé però, de tant en tant, potser caldria aplicar-ne alguna.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!