Las al jaç

Fa uns mesos vaig exposar per què trobo acceptable que les escoles de facin 3 hores setmanals de castellà. L’altre dia, els consellers de Vicepresidència i d’Educació van comparèixer per a explicar què dirà el decret que el Govern aprovarà aviat sobre aquesta qüestió. Com que no vaig entendre res, m’he fet un esquema i em surt això:

Malgrat el flamant nou Estatut, l’Estat té la competència d’establir el contingut del 55% de l’ensenyament. En exercici d’aquesta competència, va aprovar un decret que, entre d’altres coses, diu que cal fer 3 hores setmanals de castellà (el propi decret estatal ja diu que no cal que les 3 hores siguin de llengua castellana; també computen les hores d’altres assignatures que s’imparteixin en castellà).

Ara el Govern català ha d’aprovar el decret que ha de regular el contingut de l’ensenyament primari. Per a mi és evident que el decret català no té altre remei que respectar el que ha fixat el decret estatal. El Departament d’Educació devia pensar com jo, perquè va preparar un projecte de decret que especificava el 100% del currículum de primària, inclòs el 55% fixat per l’Estat i, per tant, incloses les famoses 3 hores.

Però el febrer passat, ERC, en un nou acte d’audàcia, va pactar amb el PSC no recórrer la Llei de la dependència (quin nom, Mare de Déu!) a canvi de barrar el pas a la pèrfida tercera hora.

Resultat? El Govern català encara no ha aprovat el decret però sembla que aquest no dirà res al respecte: no dirà que cal fer les 3 hores de castellà perquè ERC s’hi ha oposat, però no dirà que no s’han de fer perquè això seria contrari al decret estatal i un tribunal ho anul·laria en quatre dies. La concreció final del contingut de l’ensenyament el fixarà el projecte lingüístic que ha de fer cada centre i que s’haurà d’ajustar a uns criteris que establirà el Departament d’Educació.

Resultat pràctic? Es farà la tercera hora, senzillament perquè així ho disposa una norma estatal perfectament vigent. És cert que (més per la necessitat d’ERC de marcar perfil que no pas per raons jurídiques) la Generalitat va recórrer el decret estatal davant el Tribunal Constitucional, però això no en suspèn l’aplicació i, a més, el Tribunal desestimarà el recurs.

Si s’hagués recorregut la Llei de la dependència (era aquí on calia marcar perfil), hi havia possibilitats que el Tribunal Constitucional n’hagués anul·lat una part, perquè, a més del Consell Consultiu, ja són diversos els constitucionalistes que han publicat treballs on es diu que aquesta llei no respecta les competències de les comunitats autònomes (vegeu, per exemple, aquí, un article de Lasagabaster). Però no perdem les esperances: crec que el Govern de Navarra (UPN) va presentar recurs i, per tant, el Tribunal s’hi haurà de pronunciar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!