Moments estel·lars
22 de febrer de 2008
0 comentaris
17 de desembre de 2007: “Mi deber elemental es no aferrarme a cargos” (Fidel Castro)
17 de desembre de 2007: “Mi deber elemental es no aferrarme a cargos” (Fidel Castro)
El suplement cultural de LV de dimecres passat inclou un article de Gonzalo Pontón Gijón sobre les avantguardes literàries que és ple de paradoxes lluminoses. La tesi central de l’article -com tantes bones idees- és una obvietat: les obres avanguardistes –ve a dir Pontón-, o bé són engolides per la tradició o cauen instantàniament en
Fa unes setmanes, l’Om entrevista el Rubianes a la TV: -Sovint t’escapes a l’Àfrica. Ara has estat durant mesos a Addis Abeba. Per què? Què hi busques? Què hi trobes? -Què hi trobo? Allà m’oblido de mi.
Diumenge duc la nena al zoo. No ha canviat gaire des que m’hi duien a mi: on abans la canalla feia un tomb dalt d’un ruc, ara el fa dalt d’un poni. Potser hi ha més espais interiors, d’aquests on les bèsties s’estan en unes cambres que pots observar rere un vidre. Inevitable d’evocar amb la nena l’episodi
El Tomate no treballava amb material de primera però n’eren bons l’estructura, el ritme, els esquers amb què cada dia mantenia la tensió fins al final. Ple d’ironia, amb una mala bava i un to iconoclasta que sovint esquitxava fins el borbó i família. No fa gaire van dedicar un programa a les amants de Juan Carlos I,
Per veure bé Catalunya, Jaume primer d’Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l’hora en què hi surt lo sol; (CONTINUA…) quin pedestal per l’estàtua! pel gegant, quin mirador! Les àligues que hi niaven al capdamunt, li fan lloc; sols lo cel miraven elles, ell mira la terra i tot; que gran li sembla
“La que ha llevado el AVE a Cataluña he sido yo, la que lo llevó a Tarragona he sido yo, la que ha ampliado el aeropuerto de El Prat he sido yo y la que ha alcanzado un acuerdo con Abertis para ampliar la AP-7 he sido yo. Soy la ministra que más ha invertido
El DOGC de 17 de gener ha publicat una ordre del conseller d’Interior que convoca el “Premi crims de tinta” de novel·la negra en català. Cal que ens felicitem de tenir un Departament d’Interior que, atrafegat com ha d’estar amb les seves múltiples i importants responsabilitats, trobi un forat per a fomentar la creació literària.
El Tractat de Lisboa no ha canviat les coses per a la llengua catalana. D’acord amb l’art. 55.1 del nou Tractat de la Unió Europea (TUE), la Unió tindrà les 23 llengües oficials següents: Alemany, anglès, búlgar, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès,
A la feina em toca llegir molts papers i en general estan mal escrits. Un error habitual és fer servir la paraula “bianual” per a referir-se a coses que passen cada dos anys. Fa temps, el Barça havia organitzat unes exposicions biennals d’art, amb obres de tema esportiu. Diuen que, en l’acte de clausura d’una
La història de la rehabilitació del teatre romà de Sagunt il·lustra sobre unes quantes coses (la ineficàcia de la justícia, per dir-ne una): 1988: la Generalitat Valenciana (governada pel PSOE) aprova el projecte de rehabilitació del teatre. 1990: Joan Marco, diputat del PP, recorre l’aprovació del projecte. (CONTINUA…) 1993: El Tribunal Superior de Justícia de
El laïcisme ambiental ho amara tot. Després de l’àpat de Nadal, arraconem taules i cadires i la canalla fa un tros dels Pastorets. En un moment donat, en Rovelló, voltat de diables, diu: -No trobeu que aquí fa molta olor de sofre? Aatxuuuum!” El qui fa de Lluquet té 7 anys. Ha estat assajant el
No fa gaires anys, Barcelona era una ciutat oberta la nit de Nadal. Podies sopar a qualsevol bar, anar al cine, etc. D’un temps ençà, el 24 a la nit la ciutat tanca portes d’una manera radical i, pel que sembla, la gent es lliura amb fruïció al sopar de notxebuena. Els qui fem un
Cada avenç tecnològic té la seva penyora. L’altre dia vaig baixar a veure el partit de futbol a casa dels veïns. Em va obrir la filla, de 14 anys. Vaig trobar estrany que, a aquella hora, tant ella com una amiga seva anessin molt arreglades (ben pentinades, un punt de rímel als ulls). “Es
Fa poc que l’han nomenat director general. Una de les feines que li han caigut al damunt és firmar cada dia centenars de papers. Al seu despatx hi ha una tauleta que només serveix per a posar-hi la pila dels portafirmes. Hi ha dies que la pila té més d’un metre d’alçada. A finals d’any,