Las al jaç

El blog de Marcel Campà

La Grossa

6 de maig de 2021

La Grossa és una casa de pagès que hi ha a mig camí entre Calders i Moià, tal com diu una vella quarteta que encara es pot sentir per la comarca: De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és. Segons Viquipèdia, la notícia més antiga

Llegir més

Línia i color: Ingres i Delacroix

14 de novembre de 2020

L’any 1699 Roger de Piles publica un llibret titulat Diàleg sobre el color. És un assaig en forma de diàleg entre un partidari de l’escola clàssica, que considera que el dibuix és l’element essencial de la pintura, i un partidari de la incipient escola moderna que considera que l’element essencial de la pintura és el

Llegir més

Vidus

15 de setembre de 2020

Joan Coromines explica que, en totes les llengües llatines, la paraula vídua és antiquíssima i, en canvi, la paraula vidu és tardana. Segons Coromines, això denota que la vídua ha tingut més importància social que el vidu, cosa que ell explica en part perquè la vídua abunda més, però també perquè el vidu inspira menys

Llegir més

Dormir amb perles. El mètode Sunyer

17 de juny de 2020

El joier Oriol Sunyer solia explicar que sovint es trobava que algun client li duia joies velles -potser heretades d’algun parent- perquè les arreglés. Si el que li portaven era un collaret de perles mig desfet, Sunyer el tornava a passar, li canviava o arreglava la tanca, etc. Però, un cop fetes aquestes operacions, la

Llegir més

Jordi Pujol té poder

15 de maig de 2020

Actualment, fer un sopar a base de fondue de formatge és cosa principalment dels esquiadors de la Cerdanya, que han heretat la tradició dels seus homòlegs dels Alps. Però va haver-hi un temps en què a Barcelona la fondue era un plat poc conegut, amb un punt exclusiu i chic, que de seguida -cap a finals

Llegir més

En Cinto

29 de juny de 2019

A Vic, del carrer Jacint Verdaguer la gent gran encara en diu “el carrer d’en Verdaguer”. I és que fins no fa gaire mossèn Cinto no era vist com un personatge històric sinó com algú proper i fins i tot familiar. Moltes famílies vigatanes tenen anècdotes sobre mossèn Cinto. A casa també en conservem alguna,

Llegir més

Un conte de Champfleury sobre l’arribada de l’estiu

21 de juny de 2019

Champfleury: L’estiu (1846) Quan arriba l’estiu, el sol és el rei del món. Convoca els seus raigs i els dóna ordres diverses: -Brillants servidors meus, aneu per tota la terra. “Tu estovaràs l’asfalt. “Tu et penjaràs a l’esquena del negre, perquè els colons tenen set i els agrada beure la suor dels negres. “A tu t’encarrego

Llegir més

Baudelaire i les joguines

4 de gener de 2019

No fa gaire que vaig descobrir Baudelaire més enllà de Les flors del mal, especialment els seus escrits sobre art, molt suggestius. En atenció als Reis d’Orient, reprodueixo aquest text seu sobre les joguines: Moral de la joguina (1853). Charles Baudelaire “Fa molts anys (quants?, no ho sé: això es remunta als temps nebulosos de la

Llegir més

Les campanes tocaven a peix

30 d'octubre de 2018

“Ara que parlo de les campanes, voldria recordar que en el meu poble es tocava a peix, cosa que era perfectament compatible amb els serveis eclesiàstics que les campanes feien. Quan a qualsevol hora de la tarda o del capvespre arribava peix de les cales del terme –Calella, Llafranc, Tamariu o Fornells- per ser venut,

Llegir més

Ella

9 de juliol de 2018

L’Eusebi és un home previsor. Per exemple, cada matí, quan es lleva, posa la ràdio per sentir la informació del temps i saber si ha d’agafar el paraigua. A vegades passa com ahir, que la ràdio va dir que no plouria i a la tarda va acabar plovent, però això l’Eusebi també ho té previst:

Llegir més

Muy suyos

30 de gener de 2018

El meu amic M m’explica que, quan de bon matí surt de casa per anar a treballar, molts dies coincideix a l’ascensor amb un veí que deu viure uns quants pisos més amunt. M no coneix aquest veí, no sap ni com es diu. Quan es troben a l’ascensor, s’encreuen dos lacònics: -Bon dia. -Bon

Llegir més

L’avi Campà

22 de novembre de 2017

Avui molts pares protegeixen i mimen els fills en excés. Ara que ve Nadal, tions i Reis vessaran de regals. Però no sempre ha estat així. Joan Amades explica que “abans, hom tractava els infants amb una crueltat i una duresa que avui no se’ns fan entenedores”, i ho il·lustra amb costums d’altres temps com

Llegir més

Barcelona, la millor botiga del món

10 de juny de 2017

Ahir vaig entrar en una botiga Timberland del Passeig de Gràcia. Una dotzena de japonesos s’hi emprovava sabates desaforadament. Jo també duia el propòsit d’emprovar-me’n unes, i una dependenta molt amable me les va dur i em va conduir a un racó arrecerat on encara hi havia un tamboret lliure. Com dic, era una dona

Llegir més