“Terra, terra!” és una digna continuació de les “Memòries d’un burgès”, encara que és més desigual. A les acaballes de la 2ª Guerra mundial, quan l’exèrcit roig envaeix Hongria, Marài percep, per sota de l’aparent enfrontament capitalisme/comunisme, l’ancestral dialèctica Occident/Orient. “El més terrible –escriu- no és que haguessin arribat els comunistes, sinó els eslaus”. (CONTINUA…)
L?allunyament d?Heribert Barrera de la línia política fixada per la direcció d?ERC ve de lluny, i en els darrers temps s?ha anat accentuant. Després de l?experiència fallida del Govern tripartit, ell considerava que calia partir peres amb els socialistes. Els dies anteriors a les últimes eleccions catalanes, Barrera no amagava la seva intenció de no
Per Decret 115/2005 (DOGC de 16.06.2005), es va crear la Comissió Catalunya 2014. Tal com es diu en el preàmbul del Decret, l’any 2005 era un bon moment per a crear aquesta Comissió ja que es complien 300 anys del començament de la Guerra de Successió. El Decret estableix com a objectius de la Comissió:
A casa ens agrada mantenir les tradicions i ahir, dia de Sant Josep, vam fer crema (nosaltres no fem crema catalana; només fem crema). Com cada any, a l?hora de cremar-la, va pujar la veïna de sota, la Sra. Montserrat. La cosa té el seu mèrit, perquè la veïna té 97 anys i a casa
Fa anys, vaig poder participar en els treballs d’elaboració de la Llei del patrimoni cultural. La Llei protegeix bàsicament els béns materials (mobles i immobles), però també dedica algun precepte a la protecció de l’anomenat patrimoni cultural immaterial, integrat per les manifestacions de la cultura tradicional, com les cançons, les danses, les rondalles, etc. (per
En podríem dir llei de la paradoxa o del tret per la culata, i és tan implacable com la de Murphy. Les manifestacions d?aquesta llei són infinites. Malament aniríem si la medicina no la conegués i no hagués descobert que la millor manera de fer-nos immunes a un germen perillós és injectar-nos aquest mateix germen,
D’una manera una mica provocativa, podríem dir que el problema principal de l’Institut Català d’Indústries Culturals que pilota (indirectament) l’Eduard Voltes és que el seu objecte és il·legal. (CONTINUA…) L’objecte de l’Institut és promoure la indústria cultural nacional i això, en principi, no es pot fer perquè la normativa europea de defensa de la competència
Avui que les administracions estudien amb parsimònia les maneres d’admetre escrits i documents presentats pels ciutadans a través d’internet, i que costa tant que això avanci (degut en bona part al fet que la firma electrònica no acaba d’arrencar), és oportú recordar que fa més d’un un segle, concretament el 19 de febrer de 1900,
El 22 de febrer fa anys (22, em sembla) de la mort de Salvador Espriu. El dissabte que el van enterrar, a mitja tarda vaig agafar el cotxe, acompanyat d’un parell de germans, per anar cap a Sant Pol, on feien un concert del Festival de Jazz promogut per l’inoblidable Jordi Carrasco. Al jardí de
“Un escriptor no té altra pàtria que la seva llengua materna”, escriu Sándor Márai a “Confesiones de un burgués”, el primer volum de les seves memòries. L’he llegit aquests dies i m’ha fet recordar els bons moments passats en la lectura d’altres memòries d’escriptors centreeuropeus del s. XX, com “El món d’ahir”, de Zweig, o
Segons informa la premsa, el PSC i ERC han pactat que el Govern recorri contra el decret estatal sobre els currículums de primària i no recorri contra la Llei de la dependència. Sembla que es partia de la base que les bones relacions amb Madrid no permetien recórrer totes dues normes, plantejament que jo trobo
El Decret de l’Estat que imposa un hora més de castellà a l’ensenyament primari suscita, d’entrada, dues reflexions. La primera és si el Decret envaeix competències de la Generalitat. El paupèrrim nou Estatut no ha privat l’Estat de la seva competència per a determinar més de la meitat del contingut dels currículums educatius, per la
Al llarg de la vida no es coneixen gaires persones realment interessants. Jo he tingut la sort de fer amistat amb algunes. Una d’elles és Ramon Montanyà, que morí el juny passat. Dimecres, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, es va fer un acte de record dels acadèmics morts el 2006, entre ells
Hi ha gent que diu que a internet no es troba mai res. Però és a l’inrevés: a internet es troba tot. Si una informació està en format digital, teclejant qualsevol paraula que la identifiqui l’acabes trobant. On no es troba res és en el món no digitalitzat, en el món físic. Buscar un objecte
Últimament hi ha hagut un cert debat sobre la llei del llibre i la situació d’Abacus. Eduard Voltes s’ha manifestat com un ferm defensor d’Abacus, ja que sosté que aquesta cadena juga un paper fonamental en la distribució i comercialització de productes editorials en català. En canvi, el Gremi de llibreters sempre s’ha queixat