Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Si, en allò que no depèn de nosaltres, els estoics proposen acceptar les coses tal com vénen, en els àmbits que depenen de nosaltres el seu consell és que actuem virtuosament. I ho aconsellen per raons més utilitàries que no pas morals, ja que consideren que la felicitat, la pau interior, només s’obtenen amb la virtut.
Com diu Montaigne, “si no seguís el camí recte per rectitud, el seguiria perquè m’he adonat per experiència que, en general, és el camí més feliç i més útil”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No tinc cap dubte que és millor ser bo per ser feliç. I sempre he pensat que les persones bones són les més intel·ligents, o potser més ben dit les més cultes i sàvies. Deu ser per això que diu Montaigne. En definitiva, com sempre passa, l’egoisme és que ens governa: "seré bo perquè és millor per mi", encara que cal ser savi per adonar-se’n.