El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Aquesta setmana hi ha hagut unes quantes notícies d’aquelles de l’entorn polític que m’han fet ballar el cap d’aital manera que ha fugit a un futur més o menys llunyà.

Aquest apunt és el resultat d’aquest viatge al futur de la península ibèrica (i llurs arxipèlags i territoris políticament agregats) en temps de la jubilació de la meva filla que ara camina ferma i decidida cap als dos anys d’edat.

La península ibèrica ha patit unes quantes sotragades, però el pas del temps ho cura tot i els catalans, un cop superada la fugida de les grans empreses i la classe extractiva que les domina, és model de referència universal per la seva radicalitat democràtica i la rotació habitual dels seus càrrecs electes. La seva associació d’Estats confederats amb el País Valencià, era val d’Aran, les Balears i l’antic Principat d’Andorra, li atorga un cert lideratge informal sobre la Confederació Mediterrània, de la qual forma part.

El País Basc, amb les fronteres de l’antic Regne de Navarra, és soci privilegiat del miracle democràtic català i una de les puntes de llança per a la democratització d’una Unió Europea confinada als Estats atlàntiques i centre-europeus.

Amb l‘entronització de la Duquesa de Alba com a Reina d’Escòcia, el camperolat andalús s’ha apropiat de les terres que havia deixat d’atendre Sa Graciosa Majestat i ha creat una potencia agrària de primer nivell que dota de recursos primaris a bascos i catalans, a través, entre d’altres, del seu port franc de Gibraltar.

Les Illes Canàries són un Estat Lliure Associat a l’Estat Nòmada del Sàhara i, Ceuta i Melilla, aprofitant l’alliberament andalús, s’han reintegrat a un Marroc que, com tota la Mediterrània, està aprenent del model català a través de la ja citada Confederació Mediterrània. La Confederació és una entitat sense seu estable i amb un funcionament orgànic que tendeix al màxim de participació ciutadana possible.

Portugal segueix cantant fados i exportant futbolistes pel món, mentre s’apropa a la integració de Galícia, Astúries, Extremadura i les províncies de l’antic Regne de Lleó en una Confederació d’Estats Atlàntics Associats que, com el País Basc, malda per la democratització d’una Unió Europea que ha patit la sotragada de la pèrdua de tots els Estats i països del Sud d’Europa.

L’Aragó, entre tant, actua de colze territorial entre el País Basc i Catalunya, tot vetllant pel seu objectiu de crear una entesa pirinenca que torni a apropar la Mediterrània i l’Atlàntic. I, amb aquest reforç, canviar la situació de la resta de l’Estat on encara és confinat.

En aquest Estat, les Castelles mantenen sortida als dos mars a través de Cantàbria i Múrcia. Però els comuners fa temps que tenen un peu en Governs i Parlaments amb la voluntat de canviar l’estat de les coses. Un estat on les classes extractives enrocades en la part de Corte que resta a Madrid, encara mantenen el seu domini amb un control ferreny dels mitjans de comunicació. Una situació que, d’altra banda, els va valdre l’expulsió de la Unió Europea atlantitzada en la dècada dels anys 30 del segle present, el XXI.

Veus ben informades però, asseguren que la Confederació Mediterrània està realitzant moviments diplomàtics, a través dels veïns aragonesos, per donar suport als comuneros castellans i a les chuntes aragoneses per a alliberar-los del jou extractiu i portar-los a la democràcia plena que s’aplica amb tant d’èxit a Catalunya.

Manos limpias segueix presentant querelles contra tothom.