Totxanes, totxos i maons

Ja fa temps que em ronda pel cap escriure sobre el que em sembla una mania dels cervellets que disposen coses a l’Ajuntament de Barcelona en relació als paviments de les zones on s’estan renovant els carrers. Em refereixo a la mania de no posar gaires panots i d’inventar-se altres tipus de paviment -per a les aceres i les calçades- diferent. I, dintre dels diversos models de panots, el que sembla que rebutgen de manera furibunda (potser algun cervellet major ha dictaminat que posar-lo fa convergent) és el model dels cinc cercles en forma de flor.

Sobre els panots -un dels grans invents del nostre país, feu-me cas- en aquest Bloc se n’ha parlat en diverses ocasions i potser ara seria el moment que féssiu una repassada (vegeu aquí, aquí, aquí i també aquí).

Arran de la pandèmia l’Ajuntament va habilitar uns espais al carrer per fotre canya als que van en cotxe (tots convergents, ja se sap) i ampliar els espais per caminar i, sobretot, per traginar bicicletes, patinets i altres estris de moviment cuquis i moderns. D’això els esmentats cervellets en varen dir ‘urbanisme tàctic’.

I ara resulta que la gent del FAD ha decidit atorgar el Premi Grand Laus 2023 de Disseny Gràfic a aquest invent precisament (vegeu aquí)

A la vista de tot això l’únic que se m’acut és formular una pregunta que també fa una bona temporada que em ronda pel cap (típica pregunta, ja ho aviso, per enviar al programa ‘El búnquer’, que és l’únic que segueixo de Catalunya Ràdio):

D’aquí a quatre-cents anys, quan els arqueòlegs excavin per la zona on ara hi ha Barcelona i es trobin uns enigmàtics trossos d’asfalt pintats amb coloraines i gargots, a quina conclusió arribaran sobre la nostra civilització i els idearis estètics (ja no parlem dels ètics) que la caracteritzaven?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!