Totxanes, totxos i maons

Trobada amb l’amic E. per parlar de llibres i de música. En un moment de la conversa surt el capteniment mesell dels nostres "progres" que en nom de la modernitat i el cosmopolitisme posen el nom de "jaima" (per centrar-me en un exemple del Fòrum de les Immobiliàries) a allò que aquí tota la vida hem dit "envelat". Una actitud que -cal dir-ho?- mai trobem aplicada a l’inrevés, que altres han batejat amb el nom de "papanatisme" i que jo defineixo com "mestissatge asimètric".  (n’hi ha més)

"Bona, tu -em diu l’amic E.-, aquesta del mestissatge asimètric. Amb el teu permís me l’apropio i la faré córrer". "Cap problema. Paga les cerveses i en paus", li responc.

No el deixem, l’amic i jo, el tema de la simetria perquè, ben mirat, gran part dels nostres problemes es resoldrien aplicant correctament la clau que la regula, la simetria.

És a dir, la llei del cinquanta per cent: tant a una banda i tant a l’altra..

Com diria l’ínclit Sebastià Roca "ja em donaria amb un cant a les dents" si quan mirés la cartellera de cinemes i teatres o quan anés al quiosc o al videoclub trobés, de tota l’oferta, la meitat en la nostra llengua. La meitat, tu. En pel·lícules, en obres teatrals, en diaris, en revistes… Tants caps en català com barrets en castellà. No demano res més.

Dissortadament la cosa no va per aquesta banda. I el pitjor de tot és que fa l’efecte que no se n’adona ningú, del desficaci. Al contrari; així que podem se’ns dispara el xip de la vergonya i sembla que per l’únic que som bons és per anar pel món justificant-nos i demanant perdó per ser com som. No fos cas que algú se sentís ofès…

Continuant els paral·lelismes amb l’impagable locutor de les curses automobilístiques a TV3 (que, dissortadament, no és pas l’únic en el maltractament impune a la llengua) estic segur que tothom s’escandalitzaria cosa de no dir si per algun mitjà d’expressió castellana es fessin servir expressions com "Envuelve, que hace fuerte" o "Lo más caliente, en el fregadero" (*).

Sona estrany, oi? Doncs resulta que aquí els afeccionats a les curses de Fórmula 1 ens empassem com si res que en la nostra televisió pública es parli d’"arribar i fer un petó al sant", dels pilots que van a la "búsqueda" d’un bon lloc a la graella o de la feina que fan els "ingeniers" entre gran premi i gran premi (vegeu aquí).

Se li gira feina, al senyor Carod, si es confirma que la política lingüística de la Generalitat estarà entre les seves responsabilitats…

——————————————————————————————

(*) Això sí, quan en Roca i la seva trepa han de parlar del mestre Schumacher van i  me li diuen "Schumi".

"Schumi"!!! Déu meu… Com si tres cops a la setmana es trobessin amb ell per sopar i després anar de copes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!