Totxanes, totxos i maons

(Vegeu aquí l’article anterior)

Després de penjar l’article anterior em va venir a la memòria que quan es va morir mon pare, l’any 2010, mentre buidàvem el pis vaig trobar en un calaix uns quants exemplars de “Selecciones” i que vaig emportar-me’n almenys un. Sort que tinc tota la biblioteca de casa catalogada i, efectivament, he trobat l’exemplar que finalment em vaig quedar. És el del mes d’abril de 1962 la portada del qual trobareu reproduïda en l’encapçalament d’aquest apunt i amb un índex que podeu veure just aquí sota:

Al final de l’apunt anterior comentava un parell de seccions que m’interessaven moltíssim durant aquells anys finals de la dècada dels 50 i d’inici dels 60. De la primera –‘Citas citables’– crec que prové la meva fascinació per les frases cèlebres, aquelles píndoles de saviesa que en poques paraules contenen un pensament o una idea sobre la qual paga lapena d’aturar-se un moment i reflexionar-hi. Una fascinació que els seguidors d’aquest Bloc coneixen -i pateixen- molt bé ja que continua interessant-me molt. Tant que, aprofitant que som a l’Any Joan Fuster l’he sofisticat una mica més publicant un aforisme del savi de Sueca cada dia de 2022 (vegeu aquí l’apunt que ho explicava).

La segona secció es deia ‘La risa, remedio infalible’ i consistia en acudits breus en els quals, més que la rialla, de vegades (no sempre) destacava l’enginy o el joc verbal. Molts d’aquests acudits varen contribuir notablement a la meva fama de ‘nen Jaimito’. En sabia un munt i a la que podia els esquitxava sense gaires contemplacions. Ara mateix en recordo un (dolentíssim) que em feia molta gràcia i que explicava a tort i a dret (en castellà): ‘¿Por què la torre de Pisa está inclinada?’ ‘Porquè la construyeron depisa, depisa…’

(Sense comentaris)

L’esperit de la revista era escampar continguts molt blancs, d’interès per a tota la família i amb una poc dissimulada tendència a escampar les virtuts de la ‘american way of life’. Eren els signes dels temps, les coses anaven així i nosaltres érem fills de l’època.

De tota manera, ens n’hem sortit prou bé i gràcies a això podem evocar amb simpatia aquella revista ‘Selecciones‘ que tan útil ens va ser per començar a adquirir allò que en diem (o es deia abans)  ‘cultura general‘.

(I ho dic perquè no paro de rebre missatges de lectors que em diuen que amb el primer apunt els he revifat records que pensaven que tenien ja oblidats; i que, sí sí, ells també varen passar alguna època penjats de les històries que cada mes ens contava el senyor Reader’s Digest.)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!