Totxanes, totxos i maons

Vaig a la llibreria on habitualment compro premsa –des de fa unes setmanes només El Punt Avui, que si volgués algun diari autonomista ja aniria servit amb La Vanguardia española que, com que són veterans saben dissimular millor que els novençans les vergonyes– i damunt d’una pila de novetats que acaben d’arribar veig un exemplar de ‘Selecciones del Reader’s Digest’. Sorprès, li dic a la llibretera ‘¿Encara surt? Em pensava que feia anys que havia plegat’. Em diu que no, que cada mes li arriben tres exemplars i que rara és l’ocasió que no en ven algun. ‘D’aquest, per exemple, es vendran tots tres’, em diu mentre m’indica un reclam a la portada que avisa que aquest número de febrer commemora els 100 anys de l’aparició de la revista als Estats Units (més concretament a Nova York amb un tiratge inicial de 5.000 exemplars). No cal dir que em falta temps per estrenar la llista de compradors d’aquest exemplar.

Anava a escriure ‘d’aquest exemplar històric’ però me’n retinc perquè em sembla massa emfàtic. Francament, ara que la tinc a les mans i l’he poguda examinar, tinc la impressió que aquesta revista d’aspecte senzill (costa 3,85 euros) i bastant passat de moda subsisteix, almenys aquí, gràcies als nostàlgics com jo que, al conjur de la paraula ‘Selecciones’, sentim que se’ns dispara un raig de records de la nostra infantesa i joventut.

En la cronologia dels fets més notoris d’aquests cent anys llegeixo que el primer número de l’edició española va sortir l’any 1952 amb un tiratge de 90.000 exemplars. El director era el periodista Fernando Martín Sánchez Julià que, com a col·laboradors principals tenia el lexicògraf Julio Casares i els poetes —‘falangistas, por supuesto’—  Luís Rosales i Leopoldo Panero.

No disposo de cap referència fiable que em permeti documentar amb exactitud com i quan va ser que la revista va començar a arribar cada mes a casa. Crec que algun conegut de mon pare va regalar-li per Nadal la subscripció de tot un any –aquest tipus de promoció la revista la feia quan arribaven les festes de final d’any–  i que ens va agradar tant que vàrem anar empalmant subscripcions durant unes quantes temporades més.

No només això, juraria que algun Nadal va ser mon pare qui va obsequiar amb subscripcions a alguns dels seus clients. No voldria equivocar-me però diria que el període en què ‘Selecciones‘ va ser una de les meves lectures més intensives (i instructives; cosa que no em reca gens de reconèixer) comença en els últims anys de la dècada dels 50 i arriba ben bé fins al 1964 o 1965. Recordo, a més a més, que els números llegits no anaven a la paperera sinó a un espai en forma de nínxol adequat per desar llibres en un moble que teníem al menjador.

Cada número –gruixut, de més de dues-centes pàgines d’extensió (els d’ara amb prou feines arriben a la meitat)–  portava una vintena llarga d’articles que en la majoria dels casos provenien d’altres publicacions i que, marca distintiva del ‘reader’s digest’, apareixien en un format més condensat que en preservava l’essència. El mateix passava amb l’apartat que tancava cada número: el resum d’un llibre ja publicat. I quan dic resum no em refereixo a la reproducció d’alguns fragments sinó que algú es dedicava a reescriure el text però condensant-ne l’argument.

Si no em falla la memòria, cap a 1959 o 1960 l’empresa editora de ‘Selecciones’ als Estats Units va patrocinar uns quants escriptors perquè obrissin línies d’investigació sobre episodis relacionats amb la Segona Guerra Mundial que tot just feia quinze anys que s’havia acabat (per bé que en aquells moments ja se’n vivia una altra, de guerra: la Guerra Freda). D’aquí va sorgir, entre uns quants títols més, el llibre ‘The Longest Day’ (‘El dia més llarg’), de Cornelius Ryan, una barreja molt encertada de periodisme i investigació històrica sobre la invasió dels exèrcits aliats a Normandia el 6 de juny de 1944. Un treball que no va limitar la seva fortuna a l’àmbit literari; també com a pel·lícula d’èxit estrenada l’any 1962.

Per casa encara corre –molt atrotinadet, ja–  un altre llibre editat per ‘Selecciones’ sobre el mateix conflicte bèl·lic: ‘Historias secretas de la última guerra’ que porta com a data d’edició l’any 1960.

Recordo també unes quantes seccions fixes que llegia amb fruïció. Per exemple ‘Enriquezca su vocabulario’, que proposava una llista de quinze o vint mots poc usuals (en llengua castellana, no cal dir-ho) dels quals en cada cas proposava quatre possibles definicions.

Una altra secció fixa -almenys durant aquells anys que jo la seguia- era ‘Mi personaje inolvidable’, títol ben explícit que m’evita entrar en més explicacions sobre el seu contingut. Recordo l’article que es va dedicar a Roger Bannister, l’atleta que el 1954 va aconseguir baixar per primera vegada dels quatre minuts en la cursa de la milla. O el dedicat a la mítica Annie Oakley, tiradora experta que va fer-se famosa gràcies al circ de Buffalo Bill. L’article, per cert, es deia ‘Anita Oakley, la reina del Oeste’. O un altre que es titulava ‘Mark Twain y su vida novelesca’.

Dues seccions més de les que jo seguia i que, pel que veig en el número dels cent anys, continuen en actiu, són ‘Citas citables’ i ‘La risa, remedio infalible’ que mereixen comentari específic.

Com diu Carles Porta al final de cada episodi de ‘Crims’, en parlaré tan bon punt pugui.

(Continua -i s’acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!