Totxanes, totxos i maons

Des de fa uns quants anys cada mes de juliol -més concretament entre el dies 7 i 14- l’A. i jo procurem no perdre’ns -ella des de casa i jo des del televisor del despatx- les retransmissions en directe que TVE fa a les 8 del matí dels “encierros” de San Fermín a Pamplona (NOTA: Ja vaig escriure aquí mateix temps enrere que a mi no m’hi veuríeu mai, en una manifestació antitaurina. No som perfectes, tu; què hi farem).  (n’hi ha més)

La transmissió del quart d’hora de prolegòmens, dels dos minuts i mig de cursa i del quart d’hora posterior de resum i repeticions em semblen senzillament exemplars per diversos motius que intentaré exposar.

En primer lloc perquè l’home que porta el pes de la transmissió, Javier Solano (vegeu aquí), és un veterà “sanferminero” que sap perfectament de què parla quan ens explica els detalls de la festa i dels seus protagonistes més destacats.

En segon lloc perquè, a més a més de saber de què parla, el mestre Solano sap també perfectament quan ha de callar, que és durant l’estona que dura l'”encierro” pels carrers del centre de Pamplona.

Puc assegurar que els que vivim l’espectacle des de l’obligada distància de la pantalla petita en tenim ben bé prou amb la força de les imatges, amb l’encert de la planificació de les càmeres i amb la banda sonora dels crits i corredisses de la gent per viure la festa de manera prou convincent. I dubto que, per molt sàvies que fossin les acotacions de Javier Solano, les seves paraules enmig de la transmissió en directe per la Cuesta de Santo Domingo, Mercaderes, Estafeta i Telefónica no fossin percebudes com una burda intromissió.

A casa, que procurem seguir també els campionats de motos i de Fòrmula 1, ja fa temps que creiem que durant l’estona que duren les respectives curses -tres quarts d’hora i una hora i mitja respectivament- no fa cap falta que EN TOT MOMENT hi hagi una o vàries veus de locutors explicant i opinant sobre tot allò que els ulls dels espectadors ja estan veient.

No defenso, és clar, el silenci absolut perquè és obvi que la durada dels “encierros” és molt menor que la de les curses de motos i cotxes però sí que demanaria als locutors de televisió que es desprenguessin d’aquesta espècie d'”horror vacui” acústic que els empeny a xerrar i xerrar sense aturador tota l’estona. Sobretot quan es tracta d’esports (la F-1 sobretot) en què no solen passar gaires coses extraordinàries durant les curses. (*)

Val a dir que alguna vegada, quan el realitzador punxa la càmera que els pilots porten dintre del cotxe, el locutor té el bon seny d’invitar-nos a escoltar com sona el motor durant una volta per la pista. Aleshores el tenim calladet durant un minut o una mica més. I és una delícia.

Tanta delícia que des d’aquí demano que tinguem unes quantes estones més de silenci. No passa res, creguin-me, senyors de la televisió. Així descansarien les goles dels seus locutors i, sobretot, les nostres orelles ja prou fatigades a força d’empassar-nos tòpics, bajanades i superficialitats sense aturador. (**)

——————————————————————————————
(*) Fa molts anys -parlo potser d’uns trenta- una emissora de ràdio transmetia les curses de F-1 i l’A. i jo procuràvem no perdre’ns ni una. Em sembla que, d’això, ningú se’n recorda perquè no n’he trobat enlloc cap referència. I puc assegurar que no ho hem somiat.  

(**) I que consti que aquesta vegada deixo de banda els esgarrifosos atemptats contra la nostra llengua -tot i la desaparició dels inefables Francesc Rosés i Sebastià Roca- que converteixen qualsevol cursa de F-1 en un calvari insuportable. Encara sort que enguany “nuestro Fernando” ens dóna motius per a l’alegria… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!