Totxanes, totxos i maons

Encara es conserva en bon estat, tot i que per les puntes ja comença a groguejar. És la factura número 005359 de Muebles Favorita (Urgell cantonada Sepúlveda) a nom de "Sr. Isern. Telégrafo, 50, entlo 1a" pel concepte següent: "1 cabezal mod. S-And, bicolor, con turca de 135 cms. con ruedas". L’import és de 17.125,- pessetes que amb un 10 per cent de descompte va quedar en un total 15.413,- pessetes que vàrem pagar trinco-trinco.  (n’hi ha més)

Tinc la factura al costat mentre escric aquesta batalleta ("ets un paperets", sol dir-me l’amic Màrius Serra. I té raó: m’ho miro molt abans de llençar un paper). Porta data del 5 d’octubre de 1972. És a dir, menys de dos mesos abans que l’A. i jo ens caséssim. D’aleshores ençà han passat exactament trenta-quatre anys i set mesos. Mitja vida, com aquell qui diu.

El "cabezal mod. S-And"  no s’acabava amb el capçal del llit i les dues tauletes de nit sinó que feia un angle de noranta graus i continuava amb una calaixera complementària que s’adaptava com un guant a les dimensions no gaire generoses de l’entresol del barri del Guinardó on vàrem estrenar-nos l’A.i jo.

Sis anys després, quan vàrem traslladar-nos al pis on vivim ara, la distribució del nou dormitori -de dimensions més generoses que l’anterior- ens va obligar a suprimir la prolongació en angle i la peça es va quedar únicament amb el capçal i les dues tauletes de nit.

Uns anys després (no m’ho tinguis en compte, Màrius; aquesta factura no la tinc arxivada), de resultes d’uns primers problemes meus de columna vàrem canviar el somier i el matalàs per un de material més dur i, de passada, el vàrem comprar un pèl més ample: 140 cm. El moble de can Favorita, però, es va mantenir fidel acollint-nos cada nit i envellint al nostre costat.

Fins aquesta nit passada que amb els calaixos desmanegats i amb la necessitat de trobar un matalàs encara més dur hem concedit una merescuda jubilació al nostre dormitori de tota la vida. O de mitja vida, vaja.

La nova peça -somier, matalàs i res més- fa metre i mig d’ample i quasi dos de llarg i va adossada directament a la paret (com més vells, més minimalistes, tu). Pel que fa a les tauletes de nit resoldrem l’afer amb dos bucs independents que arribaran la setmana vinent.

Ara mateix, doncs, tenim la casa una mica desmanegada ja que encara no ens hem desfet del matalàs i el somier antics i el capçal, desmuntat, el tenim a la terrassa esperant dilluns que és el dia que tenim assignat per baixar mobles al carrer.

Anit vàrem tenir a sopar l’A. i el V, dos estimats amics. Un sopar que no estava previst que coincidís amb la moguda mobiliària. Ens va fer il·lusió, però, explicar als nostres amics que aquella nit, quan ells tornessin cap a casa seva l’A. i jo faríem una cosa que en quasi trenta-cinc anys de casats no havíem fet mai (pausa per veure la cara d’intriga picaresca que se’ls anava posant): passar la nit a casa nostra sense el dormitori de sempre.

Va ser una casualitat, és clar. Però també una bona manera de compartir amb gent estimada un moment inèdit (i documentat amb l’exhibició de la factura original de can Favorita). I és que molt fer el milhomes però, en el fons, som una colla de sentimentals, tu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!