Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 304

Novetats 2004-2005 en els “media” (i 2): Catalunya Ràdio (i una mica de TV3).

16 de setembre de 2004

Televisió, ràdio i cinema

Els canvis més significatius que el tàndem Minobis/Frigola preparaven per a la nova temporada ja es varen donar a conèixer, amb la corresponent dosi de marrameus d’acompanyament, fa un parell de mesos aproximadament. Mancava, però, definir els serrells, allò que els espanyols diuen “la pedrea”. Aquest Bloc, sempre innocent i benintencionat, feia algunes consideracions sobre l’assumpte el 21

Novetats 2004-2005 en els “media” (1): el diari Avui.

15 de setembre de 2004

Diaris i revistes

El 31 de juliol aquest Bloc, sempre benintencionat i innocent, es feia ressò d’unes al·lusions que Alfons Quintà -chevalier servant de causes perdudes i, hélas!, enfant terrible del periodisme català- havia deixat anar en la seva secció diària a l’Avui. Unes al·lusions que, de manera no gaire subtil per cert, deixaven entendre que potser després de

“A sants i a minyons…”

15 de setembre de 2004

Una amiga que diu que m’aprecia molt em pregunta a veure quin dia parlaré dels Imparables i de Salvador Sostres. Com que jo sí que me l’aprecio li he dit que entomo el repte. I perquè vegi que no l’he enredat deixo escrit ara i aquí el meu compromís de fer-ho ben aviat. (Glups)

“Pa negre”, o com es fabrica un monstre.

14 de setembre de 2004

Llibres i literatura

M’ha sorprès força que la major part de comentaris que he vist publicats sobre “Pa negre”, la memorable novel·la d’Emili Teixidor, se centrin en la meritòria tasca de recuperació del llenguatge rural de fa 50 anys que hi ha en les seves pàgines i que, en canvi, no facin cap esment al que per a

El burro i les llegendes urbanes.

13 de setembre de 2004

Diaris i revistes

Dies enrere el cronista Desclot es feia ressò en la seva columna de l’Avui d’un incendiari article contra els catalans a propòsit de l’adhesiu de l’ase que algú havia vist publicat a La Gaceta de Salamanca i al diari El Mundo. L’endemà mateix, però, el mateix cronista va haver de plegar veles en aquest article ja que s’havia demostrat que

El Noi d’Ipanema, o la ciutat de la perpètua samba.

13 de setembre de 2004

M’ha semblat veure anunciat que un dia d’aquesta setmana hi ha programada nova gresca (gresca-Fòrum, faltaria més) amb en Carlinhos Brown, aquell noi d’estrafolària pinta que ja ha clissat (hortera sí, però no ruc) que per aquestes contrades cosmopolites i multiculturals ens agrada d’allò més que ens facin beure a galet. (¿Va pela a que

El Bertrana i el soroll del desert.

12 de setembre de 2004

Llibres i literatura

Quan jo em dedicava a fer de jurat de premis literaris -una perversió que fa dos anys que ja he abandonat- tenia una norma que procurava seguir escrupolosament i que deia que la feina d’un jurat es desenvolupa en tres fases: llegir, fallar… i callar. (n’hi ha més) Potser són manies meves, ho admeto, però sempre

I vinga llana al clatell… (el cartell de Perejaume).

11 de setembre de 2004

Extret del butlletí "Barcelona Informació", núm. 77: "El cartell de la Mercè 2004 és obra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). L’artista es planteja el futur de Barcelona en un cartell ple d’interrogants situat, diu, "entre l’humor i la metafísica". "El turisme ha esdevingut un fenomen central en la nostra ciutat i el nostre

Injustícia infinita.

10 de setembre de 2004

Amb tot l’embolic muntat aquests dies a propòsit de la denominada “píndola de l’endemà” m’ha vingut a la memòria un comentari que fa uns quants anys li vaig sentir al doctor R. “La demostració de la inexistència d’una justícia divina és la cruel i immensa desproporció que hi ha entre una nit boja i una criatura”.

Per a la carpeta dels retalls (IV): Cosmopolites de via estreta.

10 de setembre de 2004

Carpeta de retalls

Declaracions de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), autor del llibre “El parany cosmopolita” (Ed. Afers, Catarroja, 2004) en l’entrevista que li fa Núria Cadenas a la revista El Temps de la setmana del 13 al 19 de juliol. (n’hi ha més) “… el cosmopolitisme demana una cosa tan abstracta com el fet que et comprometes amb tota

Clon, va dir ella.

9 de setembre de 2004

Un company de la feina que sol fixar-se en aquestes coses em diu que la setmana passada, en el transcurs d’un acte literari celebrat en una localitat del Vallès Oriental, l’escriptora Empar Moliner va obsequiar la concurrència amb un parell de tics facials. Un pas més de la susdita senyora en el seu imparable (amb perdó)

“Contra Franco…”

8 de setembre de 2004

Trobo hipòcrita i pervers que algú continuï encara amb la cantarella del “contra Franco vivíem millor”. Si alguna cosa es pot enyorar de l’època del general és que aleshores érem trenta anys més joves. Res més.

Agost dalinià (i 3): RqueR, una mala editorial.

7 de setembre de 2004

Llibres i literatura

La darrera referència daliniana de l’estiu correspon a la lectura de “Dalí y otros amigos”, de l’arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets Blanca i publicat -pèssimament, i ara diré per què- per la nova editorial RqueR. (n’hi ha més) M’havien fascinat -i així ho he manifestat públicament en diverses ocasions- els tres anteriors llibres de

Agost dalinià (2): els Benavent, de Vinyes de Savall.

5 de setembre de 2004

Llibres i literatura

La segona referència daliniana de l’estiu correspon a la relectura que he fet d’"Els colors de l’aigua", la magnífica novel·la d’Isidre Grau que va guanyar el premi Sant Jordi de 1985 i que era -i és- la punta de llança d’un projecte literari summament ambiciós. (n’hi ha més) Amb un dels capítols inicials més rodons

Agost dalinià (1): “horror vacui”.

4 de setembre de 2004

Fa una estona, mentre repassava les coses que hem fet aquest agost, m’he adonat que n’hi ha algunes -tres en concret- que sense haver-nos-ho proposat prèviament tenen un fil comú que les relaciona amb la figura de Salvador Dalí. Avui va la primera i les altres dues pels propers dies. (n’hi ha més) Principis d’agost.