Totxanes, totxos i maons

El senyor Salvador, de Tàrrega, m’envia un correu per comentar el meu apunt de fa uns dies (vegeu-lo aquí) sobre la presència de SET polítics saludant la clientela en el programa oficial de les festes de Gràcia de Barcelona.

“No sempre -em diu- s’han de carregar les culpes a les ganes dels polítics de sortir a la foto. De vegades són els mateixos organitzadors que demanen textos sense dir a quines altres institucions n’han demanat també. Mirat des de fora pot semblar absurd però per a moltes entitats l’exhibició de tant suport institucional és una manera de reforçar-se públicament davant de la seva gent”  (n’hi ha més)

Desconec si el meu amable comunicant parla per experiència pròpia però, francament, no em sembla gens forassenyada la seva argumentació. Què hi farem! Sembla que això de conrear vanitats i aplegar oripells va lligat íntimament a l’essència humana.

De tota manera entendria que les autoritats es consideressin sorpreses en la seva bona fe el primer any però, que jo sàpiga, ja en fa tres que el programa de Gràcia vessa de manaires saludadors. Això em fa pensar que si per part dels polítics -o dels seus assesors- hi hagués hagut alguna voluntat de moderar l’espectacle ja ho hauríem notat.

I ho deixo aquí perquè tampoc es tracta de treure més suc del necessari a aquest assumpte -una petitesa al capdavall- quan en el món hi ha tants problemes greus pendents de resoldre.

Per ajudar-nos a superar la calitja d’aquest cap de setmana d’agost el mestre Bob Dylan ha penjat en la seva pàgina web un avançament del disc que publicarà per la tardor. La cançó es diu “Dreamin of you” i és una esplèndida targeta de presentació. És el Dylan pletòric, madur, dominador dels mitjos temps, melòdic i amb una convincent pàtina de malenconia dels seus tres o quatre darrers discos. Si la resta de l’àlbum ha de ser com la mostra ja me’n poden anar reservant un exemplar des d’ara mateix…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!