Totxanes, totxos i maons

Una seguidora d’aquestes Totxanes m’escriu per comentar algunes de les coses que escrivia en el meu apunt d’ahir.

Em diu que la manca de notícies sobre el futur del suplement de llibres de l’Avui, al qual jo feia una breu referència, potser indica que el futur desitjable per a la crítica dels llibres ja no passa pel reducte d’unes pàgines especials cada setmana a les quals fins ara ens havíem acostumat.  (n’hi ha més)

De fet, la meva comunicant em fa notar que la crítica de Vicenç Pagès Jordà a El Periódico va sortir l’endemà de la publicació de “Jo confesso”. És a dir, el divendres 2 de setembre i dintre de la secció diària de cultura i espectacles, sense esperar al dimecres següent que és el dia que aquest diari dedica unes pàgines als llibres.

L’argument és exacte -ara recordo que uns dies després ElPuntAvui va publicar la seva crítica del llibre en el diari normal- i va en la línia de confirmar allò que setmanes enrere vaig defensar aquí mateix en el sentit que fóra molt saludable que ens anéssim oblidant dels suplements i aconseguir que la crítica de llibres fos una secció habitual -com la de cinema, concerts o teatre- en les pàgines de cultura del diaris de cada dia.