Totxanes, totxos i maons

Tot passejant pels pocs carrers de Gràcia que enguany els veïns han guarnit acabem de trobar-nos amb una agradable sorpresa que, lògicament, no podia passar-nos desapercebuda.

Després de marejar el personal dies enrere amb el nostre viatge per la mítica carretera 66 (vegeu aquí i també aquí) resulta que la gent del carrer Verdi han dedicat el guarniment del seu tros entre Robí i Providència al mateix tema.  (n’hi ha més)

I, a més a més, a part de la conya i la lleugeresa habituals en la festa gracienca, ho han fet amb una sèrie de detalls que denoten un coneixement notable de la simbologia de la 66 i sobre els estats que, des d’Illinois fins a California, travessava.

No tinc cap dubte que, com ja va sent costum en els darrers anys, la gent de Verdi s’emportarà un dels premis grossos del concurs de carrers guarnits.

(vegeu els arxius fotogràfics annexats al final d’aquest apunt)

—————————————————————————————

ÚLTIMA HORA (escrit el divendres 17, a quarts de nou del vespre)

Llegeixo a Vilaweb (vegeu aquí) que les meves conjectures anaven ben orientades: el carrer Verdi -i la seva visió de la "Route 66"- ha estat el guanyador per segon any consecutiu del premi al millor carrer en les Festes de Gràcia. Felicitats a tota la colla! Sense voler desmerèixer la resta de participants s’ha d’admetre que s’ho han guanyat ben a pols.

HORA ENCARA MÉS ÚLTIMA (escrit el matí del dissabte 18)

Algú li hauria d’explicar a la senyora o senyoreta Maria Ortega, redactora de l’AVUI, que la "Route 66", la mítica carretera americana, és diu així perquè és el número que se li va assignar. Res, doncs, de "Ruta del 66" com escriu ella (vegeu aquí), com si fos una carretera oberta aquell any. Déu meu…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!