Totxanes, totxos i maons

(Anys 1952-1956 aprox.)

Me’n recordo d’un local que hi havia molt a prop de casa de l’àvia, la casa que també va ser meva fins que l’any 1954 els pares i jo ens vàrem traslladar al final del carrer Sepúlveda, just a l’edifici que feia cantonada amb la Ronda de Sant Antoni (vegeu aquí).

El local es deia “Bolo Club”, tal i com el seu nom indica es dedicava a la pràctica del joc de les bitlles i estava situat al carrer Entença, pujant a mà dreta, entre la Gran Via i el carrer Diputació.

Recordo que des del carrer es veien perfectament les pistes de joc i que molt sovint ens aturàvem a tafanejar segurament perquè jo ho deuria demanar amb la convincent insistència d’un nano de 3 o 4 anys.

Recordo també que quan la tieta Maria Teresa, germana de mon pare, en parlava deia “el bolo cluc”. Una denominació que a mi em semblava absolutament lògica perquè associava el “cluc” del nom amb el soroll que feien les boles que llançaven els jugadors quan tocaven per primer cop a terra i quan, segons després, feien estralls en la filera de bitlles que esperaven perfectament ordenades l’impacte de la bola.

Encara avui, en escriure això, tanco els ulls i sento dintre del cap aquell so greu que feia “cluc” i que, és clar, no podia venir de cap altre lloc més que de les pistes d’aquell entranyable “Bolo Cluc” de quan jo era petit.

(Si teniu curiositat pels anteriors “Me’n recordo” els trobareu tots aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!