Totxanes, totxos i maons

Dies especialment atrafegats a la feina i amb la petita murga afegida d’haver menjat alguna cosa que no se’m va posar bé i que em va fer estar mig zombi tot ahir. Potser per això he estat a punt de deixar passar sense adonar-me el vuitantè aniversari de Josep Maria Espinàs. Sort n’he tingut, de la gent de Vilaweb (vegeu aquí), que ha cobert la notícia amb l’eficàcia que els caracteritza.

Després, al migdia, l’A. i jo hem dinat amb mon pare en un restaurant proper a la plaça de Catalunya (com que aquest cap de setmana serem per terres romanes ha estat avui que l’hem acompanyat per dinar) i després hem tret el nas un moment per la Setmana del Llibre en Català. Precisament en el moment que l’Espinàs parlava en directe per una emissora. No l’hem pogut saludar personalment però ja li hem deixat un petó ben fort i una abraçada a la fidel Isabel Martí perquè l’hi transmeti de seguida.  (n’hi ha més)

Voldria manllevar-li a l’Agustí Pons una frase del seu recent llibre "Temps indòcils" que comparteixo de manera absoluta: "Dic Josep Maria Espinàs i m’inclino en profunda reverència". I ho faig perquè em sembla que hi ha ben pocs escriptors tan respectables i tan complets com és l’amic Espinàs. El mestre Espinàs.

Una simple mirada a la seva fitxa del "Qui és qui" (vegeu-la aquí) ens permet veure la magnitud de la seva tasca com a escriptor, periodista i agitador cultural. Difícilment trobaríeu un gènere en el que l’Espinàs no hagi tret cap llibre. És curiós, avui mateix tots els diaris van plens de la mort del còmic José Luís Coll, el company de Tip, i molts fan esment del seu "Diccionario de Coll" del qual s’han fet un munt de reedicions i que està molt bé, francament.

El que potser no sap tanta gent és que l’Espinàs és autor d’un "Diccionari català de falses etimologies", publicat el 1984 per Edicions 62 que és tan bo o més que el de l’ara desaparegut Coll. Un diccionari que actualment treballs hi ha per trobar-lo en algun indret que no sigui una biblioteca.

Em sembla que tinc l’honor d’haver estat un dels primers crítics que a principis dels 90 ja parlava dels viatges a peu de l’Espinàs tractant-los -i fent-ne, per tant, la crítica- com a obres literàries i no com a "llibres d’excursionisme", que era la consideració que durant uns quants anys va tenir per a molta gent del meu ram aquella insòlita experiència humana i de coneixement que són les seves passejades pel món. Una experiència que de moment ja ha arribat quasi a la vintena de llibres.

També tinc l’honor d’aparèixer de manera fugaç, conjuntament amb l’A., en el seu primer viatge fora dels territoris de parla catalana. Més concretament en el viatge al "páramo" de Sòria del 1998. Durant uns quants anys l’A. i jo hem fet escapades esporàdiques de cap de setmana a aquesta ciutat fins arribar a convertir-les quasi en un ritual. Quan l’Espinàs em va comentar les seves intencions de passejar per aquelles terres vaig donar-li algunes indicacions de les zones que jo coneixia i per això ell en parla quan travessa El Collado, el carrer principal de la capital soriana. La diferència és que jo li explicava amb entusiasme la vida d’aquest carrer quan és ple de gent, cap al migdia i a primera hora de la tarda, i ell travessa la ciutat… a les 7 del matí.

——————————————————————————————-

Acabo aquest apunt d’homenatge espinasià d’avui amb una referència al mestre Brassens i a la seva "Mauvaise reputation". Com sempre, si teniu un navegador apatxe feu click aquí i sentireu la música. La resta de la gent que activi la imatge que trobareu just aquí sota.

Va per tu, Josep Maria. I que sigui per molts anys!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!