Totxanes, totxos i maons

Ara fa un any, gairebé dia per dia, un encàrrec de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana em va portar a visitar Joan F. Mira al seu “maset” de Castelló. L’Associació m’havia demanat un retrat sobre l’escriptor per a una col·lecció de llibrets de petit format que distribueixen entre els associats i jo vaig pensar que el millor que podria fer era una entrevista centrada en la seva obra narrativa. El resultat de tot plegat el trobareu aquí.

Un bon dia, mesos després, vaig rebre un correu de Mira en el que em comentava que això de fer un llibre-entrevista havia generat escola ja que per aquells mateixos dies començava una llarga conversa amb l’escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons encaminada, també, a fer-ne un llibre. Un llibre, però, diferent ja que la pretensió era que fos força gruixut -el meu, pobret, amb prou feines arribava a la cinquantena de pàgines de format butxaca- i que toqués les múltiples facetes de la personalitat del mestre.  (n’hi ha més)

Aquest llibre -que ja avanço que em sembla absolutament recomanable per a qualsevol persona interessada en l’obra i el pensament de Joan F. Mira- acaba de sortir a les llibreries.

La imatge que il·lustra aquest apunt és precisament la coberta del llibre, que es titula: “La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira”. L’editorial que el publica és PUV (Publicacions de la Universitat de València), té 378 pàgines i el trobareu sense gaires problemes en les llibreries importants de casa nostra.

El text està estructurat en sis grans apartats la simple enumeració dels quals ja expressa l’interès i l’amplitud de la feina realitzada pel duet Mira-Pons:
1. De l’Horta a Roma
2. Els anys seixanta
3. Política, ideologia, país
4. Antropologia, educació, universitat
5. Literatura, lectures, traduccions
6. De portes endins

(Val a dir que no s’acaba aquí el repertori de novetats sobre l’obra de Joan F. Mira. Durant el proper mes de juny està programada l’aparició d’un altre llibre amb el que també hi estic relacionat, però ja hi haurà temps per fer-ne l’espot…)

En el llibre de Pere Antoni Pons la conversa és intensa i extensa -hi trobem el Mira savi però també el sorneguer i fins i tot l’home que evoca amb tendresa moments molt concrets de la seva biografia- i, com no podia ser altrament, hi ha una bona pila de fragments dignes de remarca.

En l’apunt d’avui i en els que aniré penjant durant els propers dies em proposo fer una selecció de les frases de Joan F. Mira que m’han semblat més remarcables. Espero que d’aquesta manera els lectors cagadubtes s’acabin de decidir i comprin el llibre. Val la pena.

Comença doncs la sèrie “Les mirades de Joan F. Mira”:

* Sobre la fe: “Mai no he estat un ateu. Un ateu està totalment convençut que Déu no existeix. Jo dubte. De vegades, fins i tot pense que m’agradaria creure; però… En tot cas, encara llegesc molta Història de les Religions, i la Bíblia, i textos sagrats budistes. Però la fe és una altra cosa. La fe és això que tenen el 50% dels cristians, i el 100% dels musulmans.” (pàg. 44)

* Sobre Fuster i el racionalisme: “Fuster ens va inculcar que si tens raó, que si allò que vols explicar (el projecte de país, per exemple) està basat en una elaboració racional i sistemàtica i coherent, finalment la idea triomfarà, la gent l’acabarà entenent i acceptant. Fuster tenia l’optimisme històric del racionalista, ens el va transmetre, i jo encara el conserve. Quin és l’optimisme del racionalista? L’optimisme de qui creu que la raó sempre pot acabar convencent la gent, perquè, si no, s’ha d’acabar acceptant la cosa contrària, que la irracionalitat por acabar triomfant, i això sí que no ho accepte.” (pàg. 68)

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!