Totxanes, totxos i maons

Em llevo una mica més tard del que és el meu costum ja que ahir un bon amic em va convidar a anar al Camp Nou i amb l’excitació pròpia de l’esdeveniment -hi vaig un cop cada dues o tres temporades- em va costar una mica agafar el son.

Repasso breument les notícies del dia i em trobo amb una primera informació que em conta que, aprofitant que està internat en un centre estètic del nord d’Itàlia fent una cura per aprimar-se, la policia fiscal italiana ha confiscat les arracades de Maradona, valorades en 4.000 euros, amb l’objectiu de recuperar part dels diners que el minyó deu a la hisenda del país.

Tambe llegeixo (vegeu aquí) el que la senyora Sánchez-Camacho, candidata del PP a la presidència de la Generalitat, va dir ahir en un míting: “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills”.  (n’hi ha més)

En la mateixa pàgina digital (vegeu aquí) llegeixo que el Mercedes 600 que traginava el senyor Millet li costava al Palau 6.000 euros mensuals en concepte de lísing.

Mentre escric això per l’iPod de sobretaula sona Marc Parrot i el seu homenatge als 50 anys de la Nova Cançó (un disc que psé, psé). Més concretament sona la cançó que tanca el disc: “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”, del Quico Pi de la Serra.

I penso que tot lliga…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!