Totxanes, totxos i maons

Rebo un correu electrònic de la Susanna de Badalona. Em diu que vol fer una aportació personal al que vaig escriure ahir a propòsit dels joves que apareixen com a teló de fons dels oradors en els mítings polítics. Abans, però, em demana que si em decideixo a parlar d’ella li escrigui el nom sencer: "Aquest costum de nomenar la gent només amb la inicial -em diu- em posa dels nervis". Tranquil·la, doncs. No ens barallarem pas per això. Res d’essa punt: Susanna amb totes les lletres. I de Badalona.  (n’hi ha més)

Després d’aquest preàmbul la Susanna entra en matèria. I, francament, he de reconèixer que la meva desconeguda corresponsal és encara més bèstia (amb perdó) que jo. Reprodueixo la resta del seu correu íntegrament:

"De petita quan eren vacances de Nadal els meus pares ens portaven al meu germà i a mi al Saló de la Infància de Montjuïc i una de les coses que obligatòriament havíem de fer era passar per l’estand de la "Policía Nacional" i de les "Fuerzas Armadas". Cada any no ens escapàvem de pujar a les motos, als jeeps, als oruga o a les furgonetes tocineres i fer un passeig tocant la sirena a tota pastilla acompanyats pels corresponents pasmes o militars que feien el que podien perquè ens ho passéssim bé. Jo vaig tenir vista i al segon any vaig organitzar una gran marranada quan ens dirigíem cap a la cua que va convèncer els meus pares que a la nena no li agradaven els uniformats. En canvi el meu germà Àlex, que és quatre anys més gran que jo, cada any era la primera atracció a la que volia anar i si la cua no era molt llarga repetia. Al principi vaig pensar que ho feia per fotre’m però després s’ha vist que li sortia de dintre perquè resulta que des de fa cinc anys és de Nuevas Generaciones del PP i com que és un guaperas habitualment surt a chupar càmara en tots els actes del PP que es fan per Catalunya.

Dius que és difícil pels pares pujar els fills i que és molt fàcil que s’espatllin però em pregunto què hauria passat si els nostres pares no ens haguessin insistit tant amb les motos i els jeeps quan érem petits. Alguna vegada parlant de com els ha sortit el fill els ho he tirat en cara perquè a sobre resulta que ells voten Socialistes o Iniciativa però em diuen que això no té res a veure. Jo em dedico al teatre de carrer i porto un piercing a la llengua, un altre al melic i un altre al nas. També tinc un tatuatge a la galta esquerra del cul. El meu germà, en canvi, és advocat."

Aquí s’acaba -bruscament, tot i que no sé si continuarà en correus posteriors- aquesta història de la Susanna i el seu germà Àlex que no he resistit la temptació de donar a conèixer. Francament, no tinc paraules…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!