Totxanes, totxos i maons

Em truca l’amic Salvador per dir-me si vaig veure diumenge passat a l’Avui la que segons ell és la fotografia de l’any. És a la secció de Societat, acompanya la informació sobre la caiguda d’un dels quarts premis de la Loteria a un barri de Mataró i certament és una imatge ben singular. Jutgeu si no; és la que il·lustra el present apunt.

La mare Generosa i set companyes més pertanyen a la congregació de les clarisses, propietàries de l’escola Divina Providència. Es tracta d’un centre amb més d’un segle d’implantació a Mataró i, certament, el que els va passar el dia de la rifa no els havia passat mai.

L’autora de l’oportuna fotografia es diu Marta Pich i, realment, ha sabut enxampar la mare Generosa en una situació ben especial. De tota manera, observant amb cura la imatge potser sigui més impagable l’expressió del rostre de la monja de la dreta. Sorpresa, temor, estupor… serien alguns dels qualificatius que descriurien aquest magnífic retall de la vida quotidiana.

———————————————————————————————–

PD: Abans d’ahir es va inaugurar el Saló de la Infància de Barcelona i tot veient les imatges de la gresca amb la quitxalla m’ha vingut a la memòria aquell titular de portada d’El Periódico -aquest graaan diari català- d’ara fa quatre anys que mereixeria ser estudiat a totes les facultats de Periodisme del món mundial: “Ferrusola dimiteix”.

La dimissió que motivava el titular era a la presidència del comitè organitzador del Festival de la Infància i es produïa de resultes de la irrupció del primer tripartit. El senyor Antonio Franco, sempre marcant línies, sempre al servei de la veritat, va considerar que la notícia tenia prou gruix com per obrir el diari d’aquell dia i s’hi va posar.

Ja ho he dit: hi ha un abans i un després en la història del periodisme després d’aquesta fita…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!