Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Nosaltres ho vàrem saber de primera mà perquè el procés de tria de places es va fer a Madrid els primers dies de la Setmana Santa, precisament quan érem a Menorca amb els senyors J., els pares de la doctora, i, per tant, vàrem tenir el privilegi de conèixer de seguida la bona nova.
Jo no hi entenc gaire d’aquestes coses però tinc la impressió que la pediatria, l’especialitat de la doctora J., és una branca de la medicina que té unes connotacions molt especials. Al llarg de la nostra existència solen passar molts metges dels quals fàcilment oblidem el cognom i els atributs però juraria que tots tenim coneixement de qui va ser el pediatre que va tenir cura de nosaltres quan érem petits. No perquè el recordem directament, és clar, sinó perquè hem heretat dels pares el record del seu nom, invocat la majoria de les vegades de manera reverencial.
El meu primer pediatre va ser el doctor Culilla i tot seguit li va prendre el relleu el doctor Bierge; el pediatre dels dos nois de casa va ser el doctor Ramis (el mític doctor Ramis!) i a partir de demà la doctora J. pot començar a formar part de la petita mitologia dels metges d’infants de moltes famílies. Una especialitat que em fa l’efecte que deu ser molt bonica d’exercir per poca vocació que es tingui.
En fi, estimada doctora J., demà s’obre davant teu una nova etapa professional. La comences amb bon peu i el nostre desig és que continuï com a mínim igual de bé. El país necessita gent preparada i bons professionals que, com tu, estiguin plens d’il·lusió i empenta. Vens d’una bona nissaga –la Terra Ferma és bressol de bona gent– i estic segur que sabràs deixar el llistó encara més alt.
Bon debut, doctora. I amunt i crits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!