Totxanes, totxos i maons

Fa uns deu anys que la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, Edicions Destino i la Fundació Josep Pla de Palafrugell (gent bona i molt competent) es dedica a publicar material inèdit o poc conegut de Pla amb exemplar perseverança i lloable continuïtat. Parlo de memòria però juraria que el primer títol sorgit d’aquesta col·laboració a tres bandes va ser ‘La vida lenta’, de 2014, llibre al qual després varen seguir ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’, el 2017, la ‘Història de la Segona República Espanyola’, el 2020, i ‘La cendra de la vida’, el 2021. A més a més d’altres recuperacions com les imprescindibles ‘Cartes d’Itàlia’ en col·leccions de butxaca o novetats com una selecció d’articles del ‘Calendario sin fechas’ feta el 2022 per Xavier Febrés.

La llista, però, no s’esgota amb els títols que he esmentat. Me n’he reservat uns quants més -cinc en concret- que estan dedicats als epistolaris, a la correspondència que Josep Pla mantenia amb diverses personalitats del seu temps. Començaré esmentant ‘Estimat amic’ que aplega la correspondència amb Gaziel, publicat el 2018; l’any següent va sortir ‘L’hora de les decisions’, que aplega la correspondència amb Jaume Vicens Vives; el 2022 va sortir ‘Periodisme i llibertat’, que aplega la correspondència amb Joan Estelrich i ara mateix s’acaba de presentar ‘Còmplices per la llengua’, amb la correspondència entre Pla i Francesc de B. Moll.

Tanco l’apartat d’epistolaris publicats fins ara fent referència al que, de fet, va ser el primer que es va publicar  fa ja vint anys: ‘Amb les pedres disperses’, que aplega la correspondència amb qui va ser l’editor de Josep Pla fins al 1962: Josep M. Cruzet. El va editar també Destino l’any 2003.

La gràcia de totes aquestes recuperacions –a part del fet de poder llegir coses fins ara desconegudes de l’autor– és que són llibres molt ben pensats i molt ben editats. Cosa que no és gens casual si tenim en compte que darrere d’aquest projecte hi ha dos savis de la talla de Xavier Pla i Jordi Cornudella. El primer com a màxim responsable de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i el segon com a editor del Grup 62 del qual forma part Edicions Destino.

Aquesta recuperació de materials ‘planians’ està feta, doncs, amb la màxima cura i, certament, és un gust poder-ho comprovar quan tens el llibre a les mans. En cada títol trobem un responsable que té cura de l’edició i que en la introducció ajuda a situar el lector en les circumstàncies que envolten cada volum. A ‘La vida lenta’, per exemple, l’editor va ser el mateix Xavier Pla; a ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’ va ser Francesc Montero; pel que fa a la ‘Història de la Segona República Espanyola’ l’editor és també Xavier Pla i qui signa la introducció és Maria Josepa Gallofré i Virgili (en relació a aquest llibre -interessantíssim- val a dir que es tracta de la primera vegada que es publica el manuscrit original català, un manuscrit inacabat); i l’editor de ‘La cendra de la vida’, que porta com a subtítol ‘Narracions 1949-1967’, és Jordi Cornudella.

Pel que fa als editors que han tingut cura dels cinc epistolaris tenim els següents: el de Gaziel va ser Manuel Llanas; el de Vicens Vives va ser Guillem Molla amb un pròleg de l’historiador Joaquim Nadal i Ferreres; el de Joan Estelrich va ser Sílvia Coll-Vinent; el de Francesc de Borja Moll ha estat Josefina Salord Ripoll i, com he dit més amunt, la correspondència amb l’editor Cruzet apareix en un volum de fa vint anys del qual va tenir cura Maria Josepa Gallofré i Virgili.

He volgut ser exhaustiu en la relació de llibres amb novetats de Josep Pla apareguts fins ara i, sobretot, amb els cinc epistolaris per la senzilla raó que, segons va dir Jordi Cornudella fa uns dies durant la presentació de les cartes amb Francesc de Borja Moll, ja no hi haurà més reculls de correspondència. Tots els conjunts de cartes amb un nombre consistent per fer-ne una publicació específica ja han estat publicats.

Això em fa pensar en la importància que tenen aquests llibres -tots, però molt especialment els epistolaris-, però el que vull dir allargaria massa aquest apunt.

No trigaré gaire, doncs, a continuar…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!